Resultats de la cerca

Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez, mecànic de professió, i que…

S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans, els també…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers títols de guia…

Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’escalada, com ara pitons i martells El 1948, juntament amb el seu…

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català de Refugis,…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

Fou monitor a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona 1987-90 Guanyà la Copa Catalana d’escalada esportiva 1991 Com a tècnic, entrenà les seleccions catalana 1988-99 i espanyola 1997-99 d’escalada esportiva, i treballà al Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya També fou entrenador d’escaladors professionals 2000-01 Fou professor de l’Escuela Española de Alta Montaña 1997-98 i de l’escola Climbat Team 2009-12, per a nens d’entre cinc i catorze anys Publicà Entrenamiento outdoor 2002, Planificación del entrenamiento en escalada deportiva 2002 i…

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud de l’…

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…