Resultats de la cerca

Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…

La cultura és concebuda com a sistema de percepció i organització dels fenòmens culturals, els objectes, els esdeveniments, la conducta, les emocions etc Per tant, hom parteix del supòsit de la necessitat d’intelligibilitat de la cultura per part dels seus integrants per tal de confegir un univers comprensible, el qual es concreta a partir de l’estructura dels seus símbols de participació El major exponent d’aquest corrent és WGoodenough

Catedràtic a la Universitat d’Estocolm, presidí la European Assotiation of Social Anthropologists EASA Considerat un dels antropòlegs més originals respecte a l’estudi dels processos d’urbanització contemporanis i de l’amplíssim ventall de fenòmens culturals que hi estan associats en el context de la mundialització, les seves investigacions han esdevingut referencials dins l’àmbit de l’antropologia urbana i l’estudi de la complexitat cultural de les societats actuals De les seves obres, cal destacar-ne Exploring the City 1983, Cultural Complexity 1992, Transnational connections…

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’existència de …

L’antropologia s’ha interessat en aquests fenòmens a partir de les investigacions sobre el parentiu, la noció de persona, les relacions de gènere, les concepcions culturals de la procreació i el paper que exerceixen la ciència i la tècnica en les societats industrialitzades, i amb la necessitat d’establir limitacions ètiques i jurídiques quant al desenvolupament d’aquestes tècniques Com que es tracta de tècniques que actuen sobre els fets biològics mateixos de la reproducció, un dels àmbits centrals de les investigacions realitzades des de l’antropologia ha estat analitzar com es…

Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…

En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…