Resultats de la cerca

Aquesta escola, que aparegué a Itàlia al segle XIII i tingué la seva esplendor al segle XIV, es dedicà a l’estudi del dret romà postjustinianeu i elaborà unes teories jurídiques impossibles i illògiques S'hi destacaren Cino da Pistoia, Bartolo i Baldo

Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de distingir allò…

Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus…

En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma ,  Semanario de Mataró 1883 i  Catalunya,  entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com  Enfilall , entre d’…

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…

Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…