Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lulliana Collaborà a la Revista de Menorca Publicà Bibliografía numismática menorquina 1923 i nombrosos treballs d’arqueologia de Menorca sobre son Catlar, es Talatí de Dalt, la naveta de Cotaina, etc Participà en els treballs d’exploració de Trepucó

Deixeble de Maella i de José de Madrazo Visqué a Itàlia 1822-31, on obtingué anomenada com a retratista La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica El príncep d’Anglona Museo Romántico, Madrid Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española 1855-64, articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia

Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904, Précis d’…

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Estudià a Berlín amb Erman, amb el qual collaborà, com altres especialistes, en la preparació del monumental Wörterbuch der ägyptischen Sprache , 1926-63 Fou fundador i director de l’Oriental Institute de Chicago i professor a la Universitat de Chicago Com a investigador, treballà en el camp històric A History of Egypt , 1905, en el religiós Development of Religion and Thought in Ancient Egypt , 1912, en el de les edicions de textos The Edwin Smith Surgical Papyrus , 1930 i, sobretot, en el de la versió de texts, Ancient Records of Egypt , 1906-07 És considerat el pare de l’egiptologia…

Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina