Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
inscripció
Arqueologia
Nom amb què és indicat qualsevol escrit, en record de persones o d’esdeveniments, incís en pedra, en marbre, en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.
Hom troba també les inscripcions usades en epígrafs, en epitafis i en les llegendes de les monedes, i cal destacar-ne l’interès documental i històric o sociolingüístic
orant
Art
Arqueologia
Efígie d’un difunt agenollada damunt la llosa sepulcral, amb les mans juntes, freqüent en les sepultures medievals i renaixentistes.
orant
Art
Arqueologia
Representació d’una figura humana amb els braços estesos, en actitud de pregària, freqüent en l’art paleocristià.
Ultra figures bíbliques com Noè, Abraham, Daniel, els tres minyons dins la fornal, etc, la representació més freqüent sol ésser la d’una dona que simbolitza Maria o l’Església
pelàsgic | pelàsgica
Arqueologia
Dit dels murs de tipus poligonal que hom troba a Grècia, a l’Orient hel·lenístic o a Itàlia i que, en realitat, són obra d’èpoques diverses (des del període micènic fins als segles IV-III aC).
El nom procedeix dels murs antics de l’Acròpolis d’Atenes, atribuïts per la tradició antiga als pelasgs
reconstruir
Arqueologia
Completar gràficament l’arquitectura d’un edifici antic, monument, població, etc, conjecturant les parts que hi manquen a partir de les ruïnes o de notícies pervingudes.
podi
Arquitectura
Arqueologia
En un amfiteatre, mur que separava l’arena de la càvea.
piràmide
Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
rascador
Antropologia
Arqueologia
Eina de resquill de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.
El bisell pot estendre's per tot el perímetre de l’estri, o limitar-se a una sola vora
tau
Heràldica
Arqueologia
Cristianisme
Símbol sagrat egipci, en forma de creu egípcia o creu de tau, que porten a la mà algunes divinitats egípcies representades en monuments funeraris per a significar el triomf de la vida sobre la mort.
Adoptada pels cristians coptes, és coneguda per crossa o creu de Sant Antoni Els primers exegetes hi volgueren veure el signe amb què eren marcats al front els escollits de l' Apocalipsi i, com a símbol de la creu cristiana, fou representat ja a les catacumbes, sobreposat a l’anyell Té també sovint la forma de tau, sobretot a l’Orient, el bàcul episcopal
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…