Resultats de la cerca

Format a la Universitat de Barcelona llicenciat el 1953 i doctorat el 1956, estudià també a l’Institut de Paléontologie Humaine de París 1950-51 Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona , on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista Ampurias , càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980 Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-80 Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll Fou director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria 1971-72 i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló des de la seva fundació 1975 fins a la seva jubilació Fou fundador 1974 i director de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques Dirigí la secció d'Arqueologia del Museu de Belles Arts de Castelló Excavà nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…

De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del  coll del Moro , del Molí d’Espígol,  del  Castellet de Banyoles,  de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…

Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…

Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles directes, i…