Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou…

Vida i Obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del…

Fill de menorquins, es formà a Maó Residí a l’Havana, i després es graduà a l’Escuela Superior de Diplomática de Madrid Ajudant de Francisco Codera, el 1893 començà a publicar sobre temes d’arqueologia islàmica Collaborà en el Catálogo histórico-descriptivo de la Real Armería de Madrid 1898 i féu l' Inventario de las monedas arábigo-españolas del Museo Arqueológico Nacional i l’obra bàsica Monedas en las dinastías arábigo-españolas 1893 Publicà també, entre altres obres i treballs, Medallas de la casa de Borbón, de don Amadeo I, del gobierno provisional y de la República Española…

A Tívoli participà en les excavacions de la villa Adriana i construí la villa d'Este Per al papa Pius IV féu, als jardins del Vaticà, el Casino 1562 i el nínxol que corona el Belvedere, obra de Bramante

Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…

La seva obra Vite de’ pittori, scultori ed architetti moderni 1672, escrita amb un criteri selectiu, no es limita als artistes italians Atacà el naturalisme caravaggiesc i el manierisme, i defensà un terme mitjà entre la idea i la natura, actitud que identificà amb l’eclecticisme d’Annibale Carracci, considerat per ell l’autèntic hereu de la grandesa de Rafael

Reuní valuoses colleccions de ciències naturals, amb les quals es fundà el Museu Martorell, al parc de la Ciutadella, i d’arqueologia i les llegà a l’ajuntament de Barcelona Instituí un premi destinat a recompensar una obra sobre arqueologia Li foren dedicades algunes espècies de molluscs Estudià els monuments megalítics de les Balears Sanpere i Miquel compilà els seus escrits en Apuntes de Arqueología 1879

Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89

Deixeble de Maella i de José de Madrazo Visqué a Itàlia 1822-31, on obtingué anomenada com a retratista La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica El príncep d’Anglona Museo Romántico, Madrid Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española 1855-64, articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879