Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
amplitud
Fonètica i fonologia
Valor màxim d’una ona acústica en un semiperíode.
És un concepte correlatiu de la intensitat acústica i depèn directament, sobretot en sons vocàlics, de la tensió articulatòria
qualitat
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització (labial, dental, etc) com a l’obertura (oclusiu, fricatiu, etc).
Sovint s’oposa a la quantitat o durada, a la intensitat o amplitud i a la freqüència
timbre
Fonètica i fonologia
Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, a de e, i, etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants
cicle
Fonètica i fonologia
Unitat aplicada a la fonètica acústica que afecta l’amplitud i la freqüència dels sons.
Mesura l’interval de temps mitjà entre dues crestes consecutives d’un moviment oscillatori representat per una corba sinusoidal Rep també el nom de període o vibració doble
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els…
coves del Drac
Cova
Grup de coves de llevant de Mallorca, 1 km al sud de Portocristo, vora la cala Manacor, d’origen càrstic.
Excavades en les molasses blanques marès que constitueixen una plataforma tabular uns 30 m damunt el nivell del mar, s’hi destaquen la manca de gruix i la fàcil permeabilitat de la volta rocallosa, l’abundor i la proximitat de fines estalactites, que contrasten amb l’amplitud, l’alçada i la irregularitat de les estalagmites, les grans dimensions del conjunt una dotzena de sales, la del llac de Miramar, de 150 m de llarg per 80 d’ample i 12 d’alt Hi ha mitja dotzena d’estanys, enllaçats per canals i sifons entre ells i amb les coves des Hams L’aigua és molt salabrosa, però només…
intensitat
Fonètica i fonologia
Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.
Així s’oposen, per exemple, les síllabes tòniques a les síllabes àtones, ambdues associades, o no, a d’altres fenòmens correlatius En català hi ha oposició només d’intensitat entre tribu tríbu i tribú tribú en general, però, aquesta diferència sol coincidir amb una reducció vocàlica característica dels dialectes orientals canta káņte i cantar keņtá, compte kómte i comptar kumtá, etc