Resultats de la cerca

Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ

L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat

En català, per exemple, l’aparició del fonema /r/ indica que no es tracta de començament de mot En francès, la síllaba accentuada indica, al seu torn, fi de mot en hongarès, per contra, començament de mot, etc

És molt típica de les llengües romàniques occidentals la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines ripa > ‘riba’, fata > ‘fada’, locare > ‘llogar’ I, en català, també ho és la sonorització de consonants sordes a fi de mot en contacte amb un fonema sonor del mot següent cap tort káptórt, però cap verd kábbért

Usualment, dit també del conjunt de signes demarcatius o trets fonètics que, en acumular-se sobre la realització d’un fonema, aporten un senyal de límit de mot o el seu contrari, de no límit Per exemple, la presència d’esperit aspre, en grec —‘íπποέ, ‘éδοέ, αίμα—, indica començament de mot, per tal com és un senyal que no es dona mai a l’interior, ni a la fi

Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…

Fonològicament, l’accent és un fenomen que, dins el marc d’un segment de la frase, definible gramaticalment, anomenat unitat accentual, té la funció d’establir un contrast entre diferents segments definibles fonològicament, anomenats unitats accentuables En català, l’accent és un fet formal aplicat a un mot romaní, dinar o a un grup de mots a la casa, portar-me-la que marca el contrast entre una síllaba anomenada síllaba accentuada o tònica i l’altra o altres, anomenades síllabes inaccentuades o àtones Els procediments d’accent per a establir aquest contrast són de dues…

El mot gener , que prové del llatí vulgar genariu , només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*1>

La línia d’altura musical determinada per la sèrie de sons successius que componen un mot, una frase o un discurs s’anomena entonació

Talment que la substitució de l’una per l’altre no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b , segons els dialectes néixer, nàixer