Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
escala
Cartografia
Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.
Generalment es representa mitjançant una fracció Així, una escala 1100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada L’elecció d’escala és feta en funció…
Mapa Geológico Nacional
Geologia
Cartografia
Programa de cartografia geològica de l’Estat espanyol a escala 1:50.000.
Fou realitzat entre el 1972 i el 2003 per l’ Instituto Geológico y Minero de España , i cobreix el territori estatal amb 1130 fulls, que es publiquen acompanyats d’una memòria explicativa Per a la cartografia relativa a les Canàries, Eivissa, Formentera, Menorca, Ceuta i Melilla, l’escala utilitzada és 125000 El mapa representa la natura dels materials roques i sediments que apareixen a la superfície terrestre, la seva distribució espacial i les relacions geomètriques entre les diferents unitats cartogràfiques
equidistància
Cartografia
Separació entre dues corbes de nivell dependent de l’escala del mapa i del tipus de relleu.
A escala molt gran, l’equidistància és reduïda així, generalment, a escala 150 000, l’equidistància és de 20 m, mentre que a 11 000 000, és variable a partir de 100 m Si el mapa agafa una àrea molt plana, l’equidistància serà menor que la usual, per tal d’obtenir més detall
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
esfera terrestre
Cartografia
Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.
La primera coneguda és la de Crates ~150 aC, en la qual anticipava els descobriments d’Amèrica i Austràlia en compensar amb tres continents les tres quartes parts de la terra que restaven buides L’esfera feta per Martí Behaim, a Nuremberg, l’any 1492, es basa en la concepció ptolemaica amb afegits trets dels descobriments portuguesos L’esfera terrestre, una de les conquestes més importants de la cartografia, permet, especialment en l’àmbit de l’ensenyament de la geografia bàsica, de comprendre'n els conceptes fonamentals Actualment hom en difon l’ús mitjançant nous materials plàstics i…
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica Les…
Institut Cartogràfic Valencià
Cartografia
Organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la conselleria de la presidència.
Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de la…
Institut Cartogràfic de Catalunya
Cartografia
Organisme de la Generalitat de Catalunya creat el 1982 i inaugurat l’any següent, en substitució del Servei Cartogràfic (creat el 1978), i suprimit al gener del 2014.
Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia, i a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de remote…
pla
Cartografia
Mapa topogràfic fet a escala superior a 1:10 000 i inferior a 1:200 000.
Hom sol reservar aquesta denominació als mapes estatals, als del cadastre i, sobretot, als excursionistes
projecció azimutal

Projecció azimutal
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció, obtinguda a partir de la cònica simple en fer tendir el con a un pla, en què hom imposa una xarxa de meridians i paral·lels equidistants.
L’escala roman constant sobre tots els radis que surten del centre, la qual cosa la fa especialment útil en navegació aèria