Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Vicent Lassala i Santiago Palomares
Economia
Agronomia
Terratinent i dirigent i divulgador agrari.
President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres
Jean-Baptiste Boussingault
Agronomia
Químic francès, un dels creadors de la química agrícola.
Aplicà a l’estudi dels sòls els mètodes de l’anàlisi química estudià la procedència del nitrogen present en els organismes vius i determinà que aquest era fixat pels vegetals Fou professor de química a la facultat de ciències de Lió i membre de l’Académie des Sciences
Per Borten
Història
Política
Agronomia
Enginyer agrònom i estadista noruec.
Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE
Norman Ernst Borlaug
Agronomia
Especialista en ciències agrícoles nord-americà.
Estudià a la Universitat de Minnesota Per encàrrec de la fundació Rockefeller desenvolupà a Mèxic nous mètodes de conreu del blat emprant llavors d’un tipus seminan, amb els quals la producció mexicana augmentà un 50% en dos anys Posteriorment estengué els seus mètodes a l’Amèrica del Sud, al Pakistan i a l’Índia El seu encert fou combinar les recerques agronòmiques més recents amb tècniques tradicionals Li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1970
Escola d’Agricultura
Agronomia
Institució creada com a Escola Superior d’Agricultura per la diputació de Barcelona el 1911 com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), ampliada i perfeccionada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les especialitats d’…
Josep Mestres i Miquel
Història
Política
Agronomia
Polític, metge i agronomista.
Diputat provincial, membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, president de la Diputació de Tarragona 1913-18 i conseller de la Mancomunitat 1914-18 Fou destituït per la Dictadura de la presidència del collegi de metges de Tarragona enfrontà els problemes del camp i promogué una càtedra ambulant d’agricultura
Ernest Mestre i Artigas
Agronomia
Enginyer agrònom.
De l’estació enològica de Reus passà a dirigir la de Felanitx 1913-22 El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí Cap del servei agronòmic de les Balears 1932-48 i gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor 1927, de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla 1937 i de la Tafona Cooperativa de Sóller
Cristòfol Mestre i Artigas
Agronomia
Enginyer agrònom.
Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de fisicoquímica per a l’anàlisi electroquímica dels vins També creà les estacions de Jumella 1912, de Felanitx 1913, d’Almendralejo 1916 i de Cariñena 1925 Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès
melca
Melca
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, robusta, d’1 a 2 m d’alt, de fulles linears punxegudes i d’inflorescències paniculars.
D’origen asiàtic, el seu conreu és un dels més antics És un cereal molt important, sobretot en regions àrides o semiàrides, que constitueix la base alimentària de milions de persones d’Àsia i d’Àfrica També té importància en l’alimentació del bestiar, tant el gra com la planta verda
mate
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les aquifoliàcies, de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, de flors verdoses i de fruits bacciformes vermells.
És natiu del SE de l’Amèrica del Sud, on és molt conreat, perquè amb les fulles hom prepara una infusió