Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
element essencial
Agronomia
Element necessari per a un correcte creixement i desenvolupament de les plantes.
Els elements essencials es classifiquen en tres grups carboni, oxigen i hidrogen, que les plantes obtenen de l’aire i de l’aigua i que constitueixen el 95% del pes sec dels vegetals els macronutrients, que constitueixen el 5% i els micronutrients, que constitueixen el 0,03% En general, els macronutrients i els micronutrients són absorbits per les arrels del sòl, un substrat o una solució nutritiva
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
gestor de residus
Agronomia
Persona o entitat, pública o privada, registrada mitjançant autorització o comunicació, que realitza una o vàries de les activitats següents: recollida, transport, classificació, emmagatzematge, valorització, comercialització o eliminació de residus.
Pel cas concret dels gestors d’aplicació agrària de residus orgànics, no és necessari disposar d’installacions específiques No es considera gestió de residus el reciclatge en origen de residus que es reincorporen en el procés productiu que els ha generat A la Unió Europea la gestió de residus ve regulada per l’anomenada Directiva marc de residus Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, que fou transposada a l’ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats L’esmentada llei preveu que l’elaboració dels programes correspon a…
revolució verda
Agronomia
Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d’alt rendiment de blat, ordi i blat de moro.
El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams SGaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional EUA L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients A més a més, sòl ésser necessari protegir els…
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir…
conlloga
Agronomia
Acte de deixar-se mútuament l’animal de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a llaurar, batre, etc.
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
floricultura

Mercat de les flors d’Aalsmeer (Països Baixos)
© Turisme d’Holanda
Agronomia
Branca de l’horticultura que tracta del conreu de les plantes per a l’obtenció de flors destinades, sobretot, a ornamentació.
S’ocupa d’aspectes diversos, com l’estudi de les condicions climàtiques i edàfiques òptimes per al desenvolupament de cadascuna de les espècies, el coneixement de les malures més freqüents i els mètodes de prevenció i de guariment, el millorament de les varietats ja existents i l’obtenció d’altres de noves, etc Entre les espècies conreades directament sobre el terreny, per a l’explotació com a flor tallada, destaquen les roses, els clavells, els crisantems, les gardènies, els gladiols, els narcisos, els lliris, les tulipes, els ranuncles, les anemones, etc, i com a plantes ornamentals en…