Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
agricultura ecològica
Agronomia
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Combina les tècniques de conreu tradicionals rotació de conreus, conreus intercalats, etc i les tècniques modernes En conseqüència no utilitza productes químics de síntesi plaguicides sintètics, ni adobs minerals, o en fa un ús el més limitat i racional possible, per tal de reduir la contaminació i enriquir el sòl amb matèria orgànica, afavorint-ne, per tant, l’equilibri Promou també la diversitat vegetal i la utilització de varietats locals i en canvi rebutja la utilització d’organismes modificats genèticament OMG i els seus derivats Per tal de gestionar adequadament el sòl, la…
residu orgànic
Agronomia
Residu constituït majoritàriament per matèria orgànica.
En el medi rural tradicionalment la valorització dels residus orgànics s’ha fet aplicant-los en camps de conreu En condicions adequades de temperatura, humitat i disponibilitat de nutrients minerals, aquesta matèria orgànica és utilitzada com a substrat alimentari per animals, fongs i bacteris del sòl que els transformen en substàncies húmiques i minerals que exerceixen una funció molt important en la restitució de l’humus i dels elements nutritius del sòl que es perden durant el cultiu Quan es produeixen concentracions humanes, ramaderes o industrials elevades, la gestió…
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de conservació també…
agroecosistema
Agronomia
Ecosistema en el qual l’home actua per afavorir determinats organismes que tenen valor econòmic.
Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la…
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
compost

Magatzem de compost en una planta de compostatge
© Fototeca.cat
Agronomia
Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, procedent del procés de compostatge, l’ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i/o el desenvolupament de les plantes.
El compost que resulta del procés de compostatge és un producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, que s’empra en agricultura com a adob o com a corrector estructural del sòl Si el procés es realitza correctament, s’assoleix un bon nivell d’higienització que permet utilitzar-lo amb tota seguretat, fins i tot en jardineria És important el paper que pot tenir en la reutilització de molts residus residus urbans, fangs de depuradora, etc que, avui dia, plantegen un problema greu en les grans aglomeracions A més, en països tradicionalment pobres en matèria orgànica, les…
terra vegetal
Agronomia
Terra que conté molta matèria orgànica que la fa apta per al conreu.
agricultura biodinàmica
Agronomia
Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del…