Resultats de la cerca

S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia

Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…

Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…

La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…

Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…

Comprèn les terres de pastura i els establiments de les tribus lurs Hi ha agricultura i s’hi practica el nomadisme Antiga província irànica, avui és un ostān de l’Iran 31 383 km 2 1 074 000 est 1984 La capital és Khorramābād 333945 h 2006 Aquesta regió prengué importància arran de les troballes arqueològiques fetes d’ençà del 1929, consistents en diversos estris decoratius i de treball d’un bronze molt ben llavorat, els quals daten del 2 600 aC fins al 800 aC

D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el Somontano de…

Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…

Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898