Resultats de la cerca

El present i el futur de l’illa es veuen condicionats pel canvi climàtic i l’increment del nivell del mar, per això el Govern pressiona Nova Zelanda perquè s’atorgui l’estatus de refugiats ambientals als seus habitants Al maig, el primer ministre, Enele Sopoaga, va participar en la Cimera Mundial Humanitària, des d’on va reclamar a l’ONU una resolució destinada a la protecció dels desplaçats pel clima i el nomenament d’un relator especial Tuvalu també es va sumar a la Coalició del Pacífic per Papua Occidental, formada per diversos estats de la regió, que protesta per la situació d’opressió…

La lluita contra la corrupció va marcar tota l'agenda política a Romania durant gran part de l'any Es van succeir les dimissions d'alts càrrecs del Govern i la detenció d'empresaris i polítics de primer nivell, entre les quals cal esmentar al març la del ministre de Finances, acusat de corrupció per tràfic d'influències per haver acceptat un suborn quan era alcalde de la ciutat de Slatina Al maig, el ministre romanès de Desenvolupament Regional va dimitir després de ser condemnat per frau electoral Al mes de juny, la Fiscalia Anticorrupció romanesa va obrir una investigació al primer ministre…

La corrupció va seguir sent el problema central del país El cas més greu sota instrucció va ser el de la mala praxis en el sector de la telefonia, que va costar a les finances índies deixar d'ingressar 40000 milions de dòlars Així, al febrer, el Tribunal Suprem va ordenar la rescissió de 122 llicències d'explotació a operadors que donaven cobertura a 69 milions de subscriptors Un altre escàndol, el de la privatització del sector miner, amenaçava d'esquitxar el primer ministre, Manmohan Singh, que malgrat la seva fama d'home íntegre, no va semblar perseguir amb prou duresa els…

Res no apuntava que seria fàcil l'any en què el primer ministre, David Cameron, assolia l'equador del seu mandat El referèndum per la independència d'Escòcia, la crisi econòmica i les retallades, o la trama judicial sobre les relacions entre els grans mass media i el poder instituït, van ser reptes importants que no formaven part de l'agenda política, però que s'havien de resoldre abans que qualsevol altre assumpte En l'àmbit de la crisi econòmica, el Govern de Cameron va anar esmolant un discurs d'euroescepticisme que, en primer lloc, va mantenir la Gran Bretanya al marge del…

El 2013 la política espanyola va estar marcada, un any més, pels efectes de la crisi, però també per l’esclat d’escàndols de corrupció, que van posar en escac les principals institucions polítiques espanyoles, des de la monarquia fins al Govern de Mariano Rajoy A tot això, cal afegir-hi la crisi institucional que el debat sobiranista iniciat a Catalunya va generar a l’Estat espanyol, que va plantejar la voluntat de celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya el 9 novembre de 2014 Un debat que va posar en evidència les delimitacions democràtiques del marc polític nascut de la…

El factor econòmic va marcar l'any, com pràcticament a tot el món El 2009 va ser un any en què l'economia espanyola es va trobar immersa de ple en una greu crisi econòmica, en el marc del que alguns experts han anomenat la Gran Recessió Internacional Però el fet és que en el cas espanyol la crisi ha estat especialment dura, sobretot quant a la destrucció de llocs de treball Espanya va ser un dels estats de la Unió Europea que més greument va patir els efectes d'aquesta crisi A diferència de les principals economies europees, com la dels EUA i altres economies mundials, que durant la segona…

La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…

La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…

La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…

La geografia física El relleu i la geologia Dinamarca és formada per dues parts la península de Jutlàndia, que forma part del continent, i l’arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l’est, la de Bornholm Aquest arxipèlag, situat entre la península de Jutlàndia i la d’Escandinàvia, és separat de les penínsules i les illes entre elles per cinc estrets Skagerrak, Kattegat, Øresund, Gran Belt i Petit Belt Belt Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en…