Resultats de la cerca

En les eleccions del 20 de desembre, boicotejades parcialment per una coalició opositora anomenada C14, que va denunciar irregularitats, la Unió per la República UNIR, encapçalada pel president Faure Gnassingbé, va revalidar la majoria absoluta en obtenir 59 dels 91 escons del Parlament, tot i que no disposarà de la majoria necessària de 73 diputats per a reformar la constitució La Unió de Forces del Canvi UFC, que dirigeix Gilchrist Olympio, va aconseguir tan sols 6 escons Malgrat les denúncies per irregularitats, els observadors internacionals van valorar les eleccions com a “…

El 28 de gener, Finlàndia va celebrar eleccions presidencials El guanyador va ser Sauli Niinistö, que ja ocupava el càrrec des del 2012, amb el 62,7% dels vots, de manera que no va ser necessària la celebració d’una segona volta En aquests comicis es va presentar com a independent, malgrat que amb anterioritat havia encapçalat el Partit de la Coalició Nacional, de centredreta Finlàndia és un dels països més preocupats per l’expansionisme rus, fins al punt que els partidaris d’adherir-se a l’OTAN, que els serviria d’escut, s’han incrementat notablement els darrers anys Això no…

El nou Govern del primer ministre del país, Keith Rowley, va haver de fer front a la difícil situació econòmica i social del país, en un context polític de relacions complicades amb el partit opositor, que li seguia discutint la legitimitat del triomf electoral L’estancament dels preus internacionals del gas i del petroli no van ajudar a superar les dificultats econòmiques que s’arrosseguen des de fa més de sis anys Per segon any consecutiu l’evolució del PIB va ser negativa, amb una caiguda propera al 2,5%, i els sectors alternatius, com el turisme, les manufactures o la producció…

La producció de cotó va permetre a Benín mantenir una economia en creixement durant l’any 2014 © Paul Hahn/Aid by Trade Foundation Les relacions entre el president Thomas Boni Yayi i l’oposició es van deteriorar per l’ajornament de les eleccions municipals, previstes per al 2013, la manca de fermesa governamental davant la corrupció i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors En una demostració del seu poder de convocatòria, l’oposició, agrupada en la Plataforma de Forces Democràtiques, va reunir milers de persones a Cotonou, a l’octubre, que van demanar la celebració d’eleccions…

Al maig es van celebrar eleccions parlamentàries al país, les primeres després de la guerra contra el Daesh Estat Islàmic La participació va ser baixa, només un 44,5% dels electors, i el bloc polític del clergue xiïta Muqtadà as-Sadr, el grup Sairoon ‘Endavant’, va obtenir la majoria de vots, 54 escons, en aliança amb el Partit Comunista de l’Iraq El segon grup més votat, 47 escons, va ser Al-Fatah, liderat per Hadí al-Amirí, amb el suport de l’Iran Com que és necessària una majoria dels 165 escons del Parlament per a formar govern, després de mesos d’incertesa, a l’octubre, el Parlament va…

Amb les eleccions legislatives a l’horitzó de febrer del 2019, la Junta Militar va consolidar el seu poder al llarg de l’any i va portar a terme les últimes maniobres per a garantir la seva victòria a les urnes Un dels principals instruments dissenyats per la cúpula militar va ser el partit Phalang Pracharat, liderat per l’actual primer ministre, Prayuth Chan-o-cha, i pensat per aglutinar partits més petits, alts funcionaris i membres del Parlament Si bé s’espera que el Pheu Thai, els demòcrates i la nova Future Forward oposin una dura competència als tan desitjats comicis, pocs esperen que…

La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar…

El 4 de desembre de 2011 es van celebrar eleccions a la Duma, o Parlament de la Federació Russa Amb una participació del 60%, Rússia Unida, el partit presidencialista, va obtenir el 49% dels vots 238 escons del total de 450 En segon lloc, el Partit Comunista va ser votat pel 19% dels participants, cosa que li va donar 92 diputats Després, Rússia Justa, el partit de Nikolai Levitxev, va obtenir el 7,7% dels vots i 64 escons, i el Partit Liberal Democràtic, de Vladímir Jirinovski, el 8,1% i 56 diputats El partit prooccidental Iàbloko i altres formacions menors van quedar fora del Parlament per…

El president Joseph Kabila es mantindrà un any més en el poder perquè no es van celebrar les eleccions el 2017, tal com establia l’acord signat entre l’oposició i l’anomenada majoria presidencial, amb la mediació de l’Església, el desembre del 2016 La manca de diners, la inestabilitat i la incapacitat de desplegar la logística necessària en un país tan gran com Europa occidental van ser els arguments per a no celebrar-les Finalment, pressionat per les diplomàcies dels Estats Units i la Unió Europea, el president Kabila va accedir que la Comissió Nacional Electoral CNE fixés una nova data el…

La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La…