Resultats de la cerca

De construcció romànica, és esmentada ja al segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts

És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc

És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del segle X

Es un edifici senzill construït al segle XVII El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi, de Montserrat Roman encara sota la seva dependència el popular santuari de la Mare de Déu de Castellet

Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet , al vessant oriental de la qual, vora el termenal dels municipis de Prunet i Bellpuig, Queixàs i Calmella, i dins aquest darrer, hi ha el santuari del Coll

S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró

Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya

Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…