Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Bell-lloc
Església
Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1 688 m alt, al terme municipal de Dorres (Alta Cerdanya), en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.
De construcció romànica, és esmentada ja al segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts
la Sanabra

Absis semicircular del santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra
© Fototeca.cat
Antiga caseria
Masia
Església
Masia, església i antiga caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al S del terme, de la qual resta un mas i l’església de Santa Maria, d’una nau i absis semicircular.
Sant Lliser
Església
Antiga església del municipi d’Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà), a l’W del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc
Sant Marc de Bassacs
Església
Església del municipi de Gironella (Berguedà), al SW del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del segle X
Sant Vicenç de Castellbell
Església
Església del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
Es un edifici senzill construït al segle XVII El campanar és obra de la postguerra, dissenyat pel monjo Celestí Gusi, de Montserrat Roman encara sota la seva dependència el popular santuari de la Mare de Déu de Castellet
Prunet
Església
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), als Aspres, de població disseminada, centrat en l’església parroquial, romànica, dedicada a Sant Esteve, situada a 445 m alt, al vessant septentrional del Montner (782 m alt) i del coll de Fortó (646 m alt), dominant la vall del riu del Bolès.
Es comunica amb la vall de la Canta-rana pel coll de Prunet , al vessant oriental de la qual, vora el termenal dels municipis de Prunet i Bellpuig, Queixàs i Calmella, i dins aquest darrer, hi ha el santuari del Coll
Santa Margarida de Vallors
Església
Església del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva) a l’extrem est del terme.
S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró
Sant Martí de Serraïma

Vista de l’ermita de Sant Martí de Serraïma (Sallent)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i quadra de Serraïma, situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya
Sant Feliu de Savassona

La Pedra dels Sacrificis, sota l'església de Sant Feliuet de Savassona (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…