Resultats de la cerca

Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la professió A…

Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i collectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme El 2001 fou distingida amb el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya per la seva brillant tasca en l’organització del 150è aniversari de la tenora, iniciat el 2000 amb una gala inaugural a l’Auditori de Barcelona i clos el febrer del 2001 al…

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 28 d’…

En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

El 1942 els germans Alexandre, Joseph, Firmin i Sampion Bouglione assumiren la direcció d’aquest circ, fundat el 1852

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…