Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
oasi d’Sīwa
Oasi
Oasi d’Egipte, prop de la frontera amb Líbia, en una fondalada on abunden els llacs salats.
El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…
vall de Fergana
Oasi
Gran oasi de l’Àsia central, repartit entre l’Uzbekistan (la major part) i el Tadjikistan.
És regada pel riu Syrdarja i els seus afluents, els quals baixen de les muntanyes que voregen la vall pel nord, est i sud Només un pas estret, obert pel Syrdarja, uneix la vall de Fergana amb les altres regions de l’Àsia central Al sud i a l’est de Fergana hi ha concentrada quasi tota la terra de regadiu El gran canal de Fergana, construït el 1939, recull aigua dels afluents Naryn i Karadarja i la distribueix pel sud de la vall Al nord hi ha pocs sembrats El centre és ocupat pel desert on hi ha la central hidroelèctrica de Toktogul, al riu Syrdarja És un gran nucli productor de cotó…
Al-Dāḫila
Oasi
Oasi del nord d’Egipte, a l’oest del Nil.
La ciutat més important és Al-Hāriǧa, també a l’oest
Carles Duarte i Montserrat

Carles Duarte i Montserrat
© CONCA
Literatura
Educació i entitats culturals i cíviques
Poeta, lingüista i polític.
Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…
,
Acadèmia dels Nocturns
Literatura catalana
Educació i entitats culturals i cíviques
Acadèmia literària creada a València el 1591 per iniciativa del noble Bernat Català de Valleriola.
Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda o els cosins de…
Conferentia Club
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada a Barcelona el 1929 amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.
Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat
La Bressola
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure a la Catalunya del Nord centres docents per a infants de dos a sis anys on totes les activitats fossin exclusivament en català.
L’activitat docent començà al garatge d’una clínica veterinària de Perpinyà, el 16 de setembre de 1976, amb 7 alumnes Posteriorment s’obriren els centres educatius a Nyils 1977, al mateix Perpinyà Sant Galdric, 1978 el Vernet, 1999, el Soler 1993 i 2003, respectivament els dos centres que en actiu al municipi, Sant Esteve del Monestir 1998 i Canet 2022, al Rosselló, i Prada 1990 i Pessillà 2017, al Conflent, i Càldegues 2001, a la Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, dels quals …
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…
Federació Sardanista de Catalunya
Música
Dansa i ball
Educació i entitats culturals i cíviques
Associació cultural fundada el 1990, en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l’assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d’arreu de Catalunya.
Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i collectius diversos del món de la sardana per tal d’assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme El 2001 fou distingida amb el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya per la seva brillant tasca en l’organització del 150è aniversari de la tenora, iniciat el 2000 amb una gala inaugural a l’Auditori de Barcelona i clos el febrer del 2001 al…