Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Gran enciclopèdia catalana
Gran enciclopèdia catalana
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…
,
Maria Assumpció Raventós i Torras

Maria Assumpció Raventós i Torras
© Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora, gravadora i tapissera.
Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…
Astèrix

Pàgina d’una edició catalana d’Astèrix
Disseny i arts gràfiques
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades franceses amb text de René Goscinny i dibuixos d’Albert Uderzo.
Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
adhesiu

Alguns adhesius reivindicatius de la cultura i la llengua catalana
© Fototeca.cat - Rambol
Disseny i arts gràfiques
Etiqueta impresa autoadhesiva emprada sovint amb fins publicitaris, reivindicatius, etc.
Lectura Popular
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Col·lecció literària d’autors catalans contemporanis, editada per La Ilustració Catalana i dirigida per Francesc Matheu.
Cada quadern —de 32 planes i modesta presentació— era dedicat a un autor, del qual es publicava el retrat, la biografia —redactada a vegades pel mateix autor— i una antologia de l’obra En foren publicades 364 —enquadernables en 21 volums—, que aparegueren setmanalment, des del maig del 1913 al maig del 1921 La collecció —en la qual no volgueren entrar alguns dels discrepants ortogràfics de Matheu— optà per donar un panorama literari complet, en detriment d’una selecció estètica exigent
barrufet | barrufeta

Els barrufets, de Peyo
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom donat, en la versió catalana, als personatges de còmic creats pel dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford; Brussel·les 1928—1992).
Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions de dibuixos…
Josep Pugès i Guitart
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i tècnic econòmic.
Amb Eudald Serra i Buxó, fundà l’Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès — i Tipografia Catalana Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Economia i Finances , Enciclopèdia Catalana i també de l’Editorial Catalana, de la qual fou director
Francesc Matheu i Fornells
Francesc Matheu i Fornells
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Vida i obra Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851, la seva filla és l’escriptora Roser Matheu i Sadó S’adscriví des de molt jove al moviment catalanista, de primer al polític fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya , 1870 i després, ja definitivament, al cultural, dins el qual desplegà una activitat pública extraordinària Des del 1871 intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona, en què el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Hi fou nomenat mestre en gai…
,
Ramon Girona i Ribera
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Emigrà a l’Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires i editor dels sis llibres que la revista publicà, en català i d’autors exiliats 1939-41, sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina