Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
taranci
Etnologia
Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.
Malgrat la islamització, conserven trets culturals anteriors són polígams, les dones porten la cara destapada, etc Han tingut una certa influència persa Eren uns 60 000 individus el 1920
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
Johann Jakob Bachofen
Etnologia
Dret
Història del dret
Etnòleg, historiador del dret i jurista suís.
Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista
yaqui
Etnologia
Individu d’una tribu índia del grup cahita, pertanyent a la família utoasteca, l’hàbitat del qual és el riu Yaqui (estat de Sonora, Mèxic).
Gràcies a llur situació perifèrica dins l’entrellat colonial, gaudiren d’una certa autonomia durant el s XVIII En entrar-hi les missions jesuítiques, hi hagué diverses rebellions 1737 i 1740-45 malgrat la derrota soferta, continuaren la resistència durant la guerra d’independència declararen la Confederació Índia de Sonora l’any 1832 tornaren a rebellar-se, com també l’any 1875, en voler hom expropiar-los de llurs terres la intranquillitat durà fins l’any 1901 Lluitaren també contra Porfirio Díaz el president Cárdenas intentà de millorar llur situació
xan
Etnologia
Individu d’un poble del grup tai originari de Nanzhao (Yunnan), que s’establí al NE de Birmània després que Khublai Kan n’hagué destruït el regne (1253).
S'organitzaren en 32 petits estats semiindependents presidits per una jerarquia de cinc prínceps sawbwa , amb atributs quasi divins Dominaren tot el N de Birmània i establiren llur capital a Ava Al segle XVI, davant el nou estat Taungngū o Toungoo, conservaren una certa independència, que es convertí en una feble autonomia quan els britànics ocuparen el país 1885 Amb la promesa de la independència s’uniren al nou estat de Birmània 1947, però hom els privà del dret a l’autodeterminació i els estats xan constituïren l’estat Xan dins la Unió de Birmània 1948
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des…
tàtar | tàtara
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turquesa procedent de l’Àsia Central que habita, majoritàriament, a la República dels Tàtars (Rússia), el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Pobles originàriament nòmades, les primeres referències els situen a Sibèria, a les vores del llac Baikal Tradicionalment guerrers, destruïren el primer imperi mongol, però foren anorreats per Genguis Kan 1202, al qual s’uniren en l’ Horda d’Or Convertits a l’islam al segle XIII, a mitjan segle XV constituïren tres kanats independents el de Kazan' 1450-1552, sotmès per Ivan el Terrible el de Qasimov 1452-1687, originari d’una branca del de Kazan’ i annexat a Moscou després que forçaren la població a convertir-se a l’Església ortodoxa russa, i el de Crimea 1420 Aquests kanats mantingueren…
clan
Etnologia
Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…
tuàreg

Dona tuareg molent gra
© Corel / Fototeca.cat
Etnologia
Història
Individu d’un poble nord-africà amazic amb fort mestissatge amb negres sudanesos.
Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…