Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
orejón
Etnologia
Nom amb què els cronistes castellans anomenaren els nobles de la cort de l’inca per llur costum de posar-se als lòbuls de les orelles uns ornaments circulars.
Aquests ornaments, que feien més de 5 cm de diàmetre, eren fets de metalls preciosos, or o argent segons el rang del noble
bobo
Etnologia
Individu d’un poble estès en una zona compresa entre Djenné (Mali) i la regió de Bobo-Dioulasso, al sud-oest de Burkina Faso (300 000 individus aproximadament).
Representen l’element ètnic mes antic de la zona Principalment agricultors, dominen el treball dels metalls Són organitzats en famílies patriarcals agrupades en clans units per un antecessor comú, i habiten en característiques cases fetes d’argila
baule
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori, entre el riu Bandama i el riu Nzi, format de la mescla dels pobladors autòctons guros i senufos amb immigrats aixantis.
Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa
venda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantu que habita a la vall del Limpopo, al N del Transvaal (República de Sud-àfrica) i al S de Zimbàbue.
Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors
bodo
Etnologia
Individu d’un conjunt de tribus de llengua tibetobirmana (bara, garo, dimasa, etc) esteses per una zona compresa des del sud del Bhutan, l’Assam, fins a l’est de Tripura (un milió i mig d’individus aproximadament).
La dominació dels bodos a l’Assam durà fins al s XIII, que passà sota el domini dels xans Els bodos són agricultors i ramaders i coneixen la tecnologia dels metalls, la ceràmica i el teixit Llur organització familiar és patrilineal, amb restes d’organització matrilineal entre els garos Han rebut una forta influència de la civilització hindú i han adoptat parialment el sistema de castes Llurs creences religioses han influit en el tantrisme
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
bergdama
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les regions muntanyoses centrals de Namíbia.
D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és pas llur…
daiak
Etnologia
Individu pertanyent a alguna de les ètnies protomalaies de raça indonèsica localitzades a l’illa de Borneo, de la qual constitueixen la població indígena, i que parlen llengües del grup indonèsic.
Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació…
balinès | balinesa
Etnologia
Individu d’un poble indonesi que habita l’illa de Bali i parcialment l’illa de Lombok.
Els balinesos uns tres milions el 1982 han sofert la influència de successius poblaments javanesos i de la civilització índia Llur activitat principal és l’agricultura, en la qual han arribat a un elevat desenvolupament de les tècniques d’irrigació, principalment en el conreu de l’arròs Destaquen en el treball de la fusta i dels metalls i en el teixit La islamització de Java s XIII motivà que l’art hindú javanès es refugiès a Bali, on encara perdura Entre els monuments de l’illa sobresurten el temple excavat de Tampak-siring i el santuari de Sangsit Viuen en comunitats locals…