Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als…
uru
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua uru-pukina de la família arauac, que habita en petits grups disseminats enmig dels aimares a la regió del llac Titicaca, a la conca del Desaguadero, a l’illa de Panza, al llac Poopó i al poble de Chipaya (al llac de Coipasa).
Els poblats són construïts sovint sobre illes artificials fetes de feixos de totora canya especial i cobertes de terra La unitat social bàsica és l' ayllu Cristianitzats, conserven moltes creences precristianes
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
kikuiu
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de parla bantú que ocupa els altiplans centrals de Kenya.
Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la…
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació…
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través…
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…