Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
txetxè | txetxena
Etnologia
Individu d’un poble caucàsic que habita bàsicament a Txetxènia.
Molt lligats a llurs clans i tradicions i islamitzats al s XVIII sunnites, són predominantment ramaders, amb una agricultura i una artesania escasses Estigueren en pugna amb els russos s XIX i, després de la Segona Guerra Mundial, foren en part deportats al Kazakhstan i al Kirguizistan, d’on retornaren posteriorment
nogai
Etnologia
Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.
Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar En el curs dels segles XVI i XVII foren impellits pels calmucs calmuc, i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ uns 52000 individus La llengua nogai pertany al grup turquès El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríllics
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
circassià | circassiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià que poblava antigament tota la Circàssia, però d’ençà de les guerres contra la dominació russa (segles XVIII-XIX) finalitzades el 1864, perdé part del seu territori, i una bona part dels seus components emigraren cap a Turquia i Síria.
És dit també txerquès , forma russificada del mateix nom, i adigué , que és el nom autòcton, però que designa més específicament una part del poble circassià Actualment 1975 n'hi ha uns 420000 a Rússia —principalment a la República dels Kabardins i dels Balkars ~280000, dits circassians orientals o kabardins, a l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia ~90 000, dits circassians occidentals o adigués, i a l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos ~50000, dits txerkessos— uns 58000 a Turquia i uns 50000 a Síria Practiquen principalment l’agricultura i la ramaderia i posseeixen des de temps…
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan…