Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot…
paradigma
Gramàtica
En gramàtica tradicional, conjunt de formes que serveixen de model als diversos tipus de flexió nominal (declinació) i verbal (conjugació).
En lingüística moderna, un paradigma és tot conjunt d’unitats lingüístiques que mantenen una relació de possible commutació dins la cadena parlada, a diversos nivells possibles fonològic casa, capa, cala, cara, cama morfològic ensenyar, ensenyo, ensenyaré ensenyar, cantar, menjar semàntic ensenyar, educar, instruir, formar Les relacions paradigmàtiques anomenades associatives per Fde Saussure pertanyen al domini del sistema de la llengua, són virtuals i en absència oposen unitats lingüístiques presents dins un enunciat de parla donat amb d’altres unitats absents en aquest…
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’…
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal…
verb
Gramàtica
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.
verb Paradigma de la conjugació regular És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical element que conté la significació lexical del mot o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes…
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…