Resultats de la cerca

Aquests temps són el futur anterior respecte al futur simple ex quan hauran begut pagaran i el pretèrit anterior , respecte al pretèrit perfet p ex quan van haver o hagueren begut van pagar, de la mateixa manera que pot expressar-la el pretèrit indefinit respecte al present ex ara que han begut paguen

L’adverbi pot servir per a donar èmfasi, o, de vegades, per a indicar una suma també , i encara per a expressar ponderació àdhuc, fins , etc La partícula d’afirmació per excellència és sí o qualsevol altra que la impliqui sovint té una funció proposicional, més que modificadora, encara que aquesta també li és pròpia Jo sí que hi he estat En realitat la partícula sí , emprada absolutament, equival a una proposició, i és únicament per tradició que hom la considera adverbi

La funció modificativa del verb pot expressar-se per un adverbi morfològic, per una frase adverbial i per un complement circumstancial però quan la modificació és complexa hom fa ús d’una proposició subordinada amb un verb conjugat una proposició adverbial La proposició adverbial afecta, com a subordinada que és, tota la proposició principal, especialment el verb Així doncs, la proposició subordinada adverbial equival, en la proposició simple, a un adverbi, atès que modifica d’alguna manera el verb principal la proposició adverbial, anomenada també circumstancial, funciona,…

La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït…

És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús…

S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal pot …

Introdueix pròpiament la proposició que ‘descriu’ el motiu o la causa Va venir perquè volia parlar-te En català les principals conjuncions causals són perquè —que també pot ésser final—, que , puix i, en català antic, també car

El nucli del predicat és necessàriament el verb en forma personal, que pot dur o no complements, i concerta amb el subjecte mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre En les oracions El pare dorm, el prat és verd, la nena escriu una carta a la mare , són predicats dorm, és verd, escriu una carta a la mare Quan el predicat expressa una qualitat del subjecte mitjançant un adjectiu o un substantiu adjectivat i un verb copulatiu ésser o verbs similars, el predicat és anomenat nominal o simplement atribut Si expressa una acció del subjecte, rep el nom de predicat verbal En català no…