Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
passat
Gramàtica
Temps del verb que situa l’acció en un moment anterior al present.
aspecte aorístic
Gramàtica
Aspecte verbal que presenta l’acció com a acomplerta en el passat, sense al·lusió especial al començament, ni a l’acabament, ni a la duració.
Hom l’empra també en el sentit d’aspecte puntual en el passat, i a vegades en el de terminatiu vaig menjar un mos, a diferència de estava menjant o em vaig posar a menjar
plusquamperfet
Gramàtica
Temps compost del verb que indica un temps anterior a un temps passat.
És la forma composta corresponent al pretèrit imperfet Es dóna en el mode indicatiu havia cantat i en el mode subjuntiu hagués cantat aspecte perfet
històric | històrica
Gramàtica
Dit del present d’indicatiu que expressa un fet passat. Ex: Josep Carner neix el 1884.
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’…
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot…
participi
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora amb l’infinitiu i el gerundi — en tant que no duu marca de persona.
Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at, -ut i -it…
veu passiva
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director