Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
temps compost
Gramàtica
Temps de verb que es compon de dos o més elements (he vingut, vaig venir).
temps simple
Gramàtica
Forma de la conjugació verbal d’un sol element, en oposició a temps compost, que té algun altre element auxiliar.
correlació de temps
Gramàtica
Dependència o interrelació temporal que es dóna en les oracions compostes.
En l’oració Quan arribarà, jo ja seré fora , el verb arribarà , en futur, “condiciona” el també futur seré de la frase següent
anterior
Gramàtica
Dit dels temps verbals relatius del mode indicatiu que expressen l’anterioritat.
Aquests temps són el futur anterior respecte al futur simple ex quan hauran begut pagaran i el pretèrit anterior , respecte al pretèrit perfet p ex quan van haver o hagueren begut van pagar, de la mateixa manera que pot expressar-la el pretèrit indefinit respecte al present ex ara que han begut paguen
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit…
plusquamperfet
Gramàtica
Temps compost del verb que indica un temps anterior a un temps passat.
És la forma composta corresponent al pretèrit imperfet Es dóna en el mode indicatiu havia cantat i en el mode subjuntiu hagués cantat aspecte perfet
present
Gramàtica
Temps verbal que expressa l’acció coexistent en l’instant de parlar.
És un temps imperfet, en tant que expressa l’acció en el seu transcurs aspecte , imperfet Pot tenir usos i significacions diversos, com actual T’ho dic seriosament habitual Treballa a la fàbrica descriptiu El seu fill toca molt bé el piano duratiu Sempre es queixa gnòmic Qui va amb un coix al cap de l’any coixeja omnitemporal Els tres angles d’un triangle sumen dos rectes històric Al segle XV sorgeix una nova visió de l’home futur El mes que ve anem a París de manament Tu vens amb mi i prou El present es dona en el mode indicatiu i en el subjuntiu Aquest darrer…
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot…
pretèrit
Gramàtica
Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.
Aquesta precisió, la donen els adjectius imperfet, perfet, indefinit, anterior i plusquamperfet amb què són designats els diversos temps pretèrits o passats