Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
ànec arlequí
Ànecs arlequins mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Beth Fishkind (CC-BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec petit, cabussador, de plomatge fosc, amb taques i ratlles blanques al cap, al coll i al pit.
Sedentari a Islàndia i accidental a l’Europa occidental
meleagrídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes que tenen membranes interdigitals rudimentàries, la cua no arquejada i el cap i el coll nus, i els mascles, carúncules erèctils a la base superior del bec.
Les úniques espècies vivents són el gall dindi Meleagris gallopavo i el gall dindi ocellat Agriocharis ocellata
megapòdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 50 a 70 cm, que tenen les potes, els dits i les ungles grans i forts i que són els únics ocells que no coven els ous i els polls amb l’escalfor del cos.
Fan la posta a l’interior de piles de matèria vegetal en descomposició o la colguen a la sorra de la platja Els polls poden volar al cap de 24 hores d’haver sortit de l’ou Els gèneres més importants són Alectura, Leipoa i Megapodius Habiten a Indonèsia, la Melanèsia, Austràlia i la Polinèsia
mastegatatxes
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels muscicàpids, de 13 cm, que presenta dimorfisme sexual a la primavera, amb els mascles negres i el front, les parts inferiors, la cua i una franja a les ales blancs.
Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
martinet blanc
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 55 cm, de color blanc, amb el bec i les potes negres i els dits grocs.
A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes
marabú
Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina còrnia al…
mallerenga
Mallerenga blava
© Luc Viatour
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen als gèneres Parus (família dels pàrids) i Panurus i Aegithalos (família dels paradoxornítids).
Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg o senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua La…
pamprodàctil | pamprodàctila
Ornitologia
Dit de l’ocell que té tots els dits de cada pota dirigits cap endavant.
palmípede | palmípedea
Ornitologia
Dit de l’ocell que té els dits dels peus units per una membrana.