Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
primats

Simi
© Corel / Fototeca.cat
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.
N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…
bòvids

Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…
ant

Ants lluitant
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils de la família dels cèrvids, remugants integrat per animals corpulents (els representants més grans dels cèrvids) amb potes llargues, el dors una mica geperut i amb una cresta al coll, que és curt.
El cap és allargat i el musell, ben desenvolupat, forma una mena de trompa Sota el coll tenen un apèndix cobert de llarg pelatge La cua és molt curta La cornamenta del mascle és enorme és formada per dues banyes en forma de pala, que es poden renovar cada any Aquests animals estan ben adaptats a resistir baixes temperatures a l’hivern, tenen un pelatge llarg i molt espès El seu règim alimentari és exclusivament vegetal, com el de tots els remugadors Viuen als grans boscs o en llocs pantanosos i prop de rius Habiten tota la regió nòrdica d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica…
macropòdids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials que es caracteritzen pel fet de presentar una gran desproporció en la longitud de les potes; les anteriors són curtes i no són adaptades a la locomoció, i les posteriors, llargues i fortes, són adaptades a saltar.
El cap és petit, i el marsupi és ben desenvolupat Es reparteixen en dues subfamílies, la dels macropodins , que inclou els cangurs , i la dels potoroïns , formada per les rates cangur
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…
prototeris
Mastologia
Subclasse de mamífers que comprèn les formes més arcaiques de tota la classe, puix que presenten característiques típiques de mamífers amb altres que els aproximen a vertebrats inferiors.
Per exemple, bé que presenten secreció làctica, tenen cloaca, reproducció ovípara i musell que forma una mena de bec que recorda el dels ànecs La subclasse comprèn l’ordre únic dels monotremes, amb dues famílies ben diferenciades, els ornitorrínquids, exclusivament australians, i els taquiglòssids
pastor català

Gos pastor català
© Campdura
Mastologia
Gos de pastor, de dimensions mitjanes i gran intel·ligència, que mostra una capacitat excepcional a tenir cura dels ramats; és anomenat també gos d’atura.
S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant
patagi
Anatomia animal
Mastologia
Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En els que planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, que els permet d’oferir una més gran superfície de resistència a l’aire i efectuar el veritable vol
sotàlia
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids, d’uns 90-250 cm de llargada i d’un pes d’uns 50-70 kg (però que pot arribar fins als 150 kg).
El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial
xenartres
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels edentats, inclosos antigament, juntament amb els folidots i els tubulidentats, en el grup dels desdentats —actualment dissolt—.
Integrat per espècies actuals i fòssils, d’aspecte molt heterogeni en les tres famílies els bradipòdids, els mirmecofàgids i els dasipòdids en què se subdivideix el subordre, però amb alguns trets comuns, com la presència d’ungles grosses i robustes, sovint falciformes, aptes per a excavar, penjar-se o enfilar-se, la cavitat cranial poc ampla i la mandíbula en forma de V, un nombre de vèrtebres cervicals que varia, en els bradipòdids, entre 6 i 10, la vuitena i la novena de les quals són proveïdes d’un parell de costelles mòbils i amb les últimes vèrtebres dorsals i les lumbars amb apòfisis…