Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
marmosa
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, que atenyen de 8,5 a 19 cm de longitud, amb el cos esvelt i el pelatge curt de color gris fosc o terrós vermellós.
El cap és gros i proveït d’orelles arrodonides Les marmoses duen una vida solitària i s’alimenten de fruita i petits animals Viuen a l’Amèrica Central i del Sud
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
úrsids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes de mida mitjana o gran i d’aspecte voluminós.
Són més aviat de règim alimentari omnívor que no pas carnívor, i la seva dieta consta de glans, fruita i mel Les espècies holàrtiques presenten letargia hivernal, que pot durar fins a 6 mesos Són representats per cinc gèneres Ursus, Thalarctos, Helarctos , etc i vuit espècies, que ocupen Euràsia i Amèrica L’únic representant d’aquesta família als Països Catalans és Ursus arctos , actualment molt escàs, als Pirineus
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres,…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’…
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…
xacal
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere Canis.
Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el…