Resultats de la cerca

Hom l’empra amb dades experimentals per a arribar a la previsió d’un resultat que no pot ésser aconseguit en les condicions experimentals de treball

Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents

És l'envolupant S de les normals a la corba C així, una normal en el punt P a C és tangent a l’evoluta i el punt de tangència M és el centre de curvatura de C en el punt P Si S és l’evoluta de C , C és una evolvent de S L’evoluta d’un cercle es redueix a un punt

Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial

L’origen és un punt doble L’equació en coordenades polars és r = - a cos 2ϑ/cos ϑ La línia x = a n'és una asímptota

La seva abreviatura és arccos

Usualment també designa una corba oberta completa Les característiques d’un arc llargada, corda, fletxa depenen de la corba a la qual pertany En el cas d’una circumferència, hom mesura els arcs en unitats d'angle i un arc val igual que l'angle en el centre que el limita en trigonometria, però, hom considera a vegades que un arc de circumferència α, mesurat en radians, admet una infinitat de determinacions que difereixen per un nombre enter de circumferències i són donades per la fórmula α + 2 k π, on k pot ésser zero o un enter qualsevol El principal problema que es planteja a propòsit d’un…