Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
exhaustiu | exhaustiva
excés esfèric
Matemàtiques
En un triangle esfèric, d’angles A, B i C mesurats en radiants, quantitat donada per la fórmula E = A+B+C-π.
excentricitat
Matemàtiques
En una cònica, raó entre la distància de qualsevol dels seus punts al focus i la distància perpendicular d’aquest punt a la directriu.
Hom la representa amb la lletra e A la hipèrbola és sempre e > 1, a la paràbola e = 1, a l’ellipse, e < 1 Quan e = 0, l’ellipse degenera en la circumferència
procès estocàstic
Matemàtiques
Procés que estudia l’evolució d’un sistema (econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc) en el qual la llei de probabilitat és funció del temps.
En rigor un procés estocàstic és una família de variables aleatòries {X t } , on t varia en un conjunt anomenat paramètric conjunt dels nombres naturals en el cas de processos discrets, un interval de la recta real en el cas de processos continus, etc
estimador
Matemàtiques
Successió d’estadístics que convergeix segons un determinat criteri de convergència estocàstica devers un paràmetre, anomenat paràmetre de l’estimador
.
Un estimador puntual associa a la realització d’un esdeveniment un sol valor del paràmetre, mentre que un estimador per intervals hi associa un interval de confiança del paràmetre
estimació estadística
Matemàtiques
Valor donat pel mètode d’estimació emprat; pot ésser puntual (si és expressat com un valor únic) o per intervals (si hom l’afecta d’una probabilitat, que constitueix uns límits de confiança).
estimació estadística
Matemàtiques
Recerca del valor d’un paràmetre o de més d’un d’una llei de probabilitat o de distribució d’una població a partir de les observacions d’una mostra.
distància
Matemàtiques
Donat un conjunt E
, aplicació d
: Ex
E →ℝ +
que satisfà els següents axiomes:
o sia, la distància és estrictament positiva, simètrica i compleix la desigualtat triangular.
Tot conjunt E en el qual hi ha definida una distància d és un espai mètric , i d és la mètrica de l’espai Per exemple, en el conjunt dels números reals ℝhom pot considerar d x,y = | x — y |, valor absolut de la diferència x — y , on x,y ∈ℝ
convolució
Matemàtiques
Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: .
La convolució, o producte de convolució , té les propietats commutativa, associativa i distributiva Hi ha dos teoremes importants sobre la convolució El primer, o teorema de Parseval , afirma que la transformada de Laplace o de Fourier de la convolució de dues funcions és el producte de les transformades de Laplace o Fourier, respectivament, de les dues funcions F f*g y = Ff y x Fg y Segons el segon, la transformada de Fourier del producte de dues funcions és igual a la convolució de les seves transformades dividit per 2π F f x g y = 1/2π Ff y * Fg y
convergència
Matemàtiques
Qualitat de convergent.
En el cas d’una successió de funcions hom pot parlar de convergència en diferents sentits, segons la topologia donada en el conjunt de funcions a considerar així, hi ha la convergència puntual una successió f n tendeix a f si, per a tot x on les f n estan definides, f n x té límit f x la convergència uniforme f n convergeix uniformement a f si, per a tot ε> 0, es dona un N tal, que n> N implica | f n x - f x |