Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
llei normal

Llei normal de probabilitat de mitjana μ i desviació tipus σ
Fototeca.cat
Matemàtiques
Llei de probabilitat contínua i simètrica en la qual la mitjana, la moda i la mediana coincideixen i la funció de densitat té forma de campana de Gauss o corba normal.
Aquesta densitat depèn de dos paràmetres, la mitjana μ i la desviació típica σ En general, es caracteritza per N μ, σ i la seva funció de densitat val
propietat universal
Matemàtiques
Relació o propietat que caracteritza o defineix un objecte matemàtic d’una manera unívoca (a part un isomorfisme trivial).
Així, els grups simètrics associats a conjunts que tenen una llei de composició interna resten caracteritzats per una propietat universal
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin
paràmetre
Matemàtiques
Constant arbitrària cadascun dels valors de la qual caracteritza un membre particular d’un sistema d’expressions, funcions, corbes, superfícies, etc.
variació d’una funció
Matemàtiques
Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.
És a dir, si a = x o < x 1 < < x n - 1 < x n = b és una particiò P qualsevol de a, b i | f x i + 1 - f x i | l’oscillació de la funció en un subinterval arbitrari x i , x i + 1 i essent aleshores la variació de f en a, b serà V f = sup { P , P∈ℱ} , on ℱdesigna el conjunt de totes les particions de l’interval a, b Si V f és un nombre finit, hom diu que la funció f té variació fitada en l’interval a, b Tota funció real definida en un interval tancat que s’expressi com a diferència de dues funcions creixents és de variació fitada aquesta propietat caracteritza les…
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la funció a i → F a i s’obté…
funció exponencial

Funció exponencial
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció contínua f
:ℝ→ℝ +
-{0} que satisfà f
( x
+ x
’) = f
( x
) f
( x
’), per a tot parell x,x
’∈ℝ, i f
(1)= a
, essent a
un nombre real concret que la caracteritza, anomenat base
.
És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie…
investigació operativa
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques molt lligada a l’estadística i a l’anàlisi dels processos d’optimització, consistent a aplicar tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.
Les tècniques de la investigació operativa són particularment útils en l’equilibrament d’objectius conflictius amb un gran nombre de línies d’acció alternatives, amb conflictes d’interessos i amb un gran nombre de variables complexes i interaccionants La investigació operativa s’utilitza per a conduir i coordinar les operacions o les activitats dins un sistema organitzat empresa, administració pública, etc, i els estudis que en són el resultat intenten proporcionar a l’executiu una base sòlida, científica i quantitativa per a la presa de decisions Es caracteritza també per l’aplicació del…
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…