Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
coordenades cartesianes
coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
En un espai euclidià, coordenades afins respecte d’una referència afí.
En el cas d’una referència, es diu que les coordenades són cartesianes rectangulars Així, tot punt del pla espai P s’identifica amb les seves coordenades x , y x , y , z on cada coordenada representa la projecció de P en l’eix corresponent d’acord amb la direcció dels altres eixos També s’usen referències no ortogonals coordenades cartesianes a l’espai
coordenades polars
coordenades cartesianes al pla
Matemàtiques
Parell de nombres (r, α) que permeten localitzar un punt del pla, essent r la distància del punt a un punt fix (pol) i α l’angle que forma la recta que uneix el punt i el pol amb una semirecta fixa que passa pel pol i que és anomenada eix polar.
hiperplà
Matemàtiques
Conjunt de punts d’un espai n-dimensional tals que llurs coordenades satisfan una equació lineal.
Els hiperplans tenen propietats algèbriques anàlogues a les dels plans en coordenades cartesianes
curvatura
Matemàtiques
En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero.
Analíticament, hom la defineix mitjançant l’expressió fx essent l’equació de la corba en coordenades cartesianes
sistema de coordenades
Sistemes de coordenades matemàtiques: coordenades d’un punt del pla (superior) i d’un punt de l’espai (inferior)
©
Matemàtiques
En un cert domini X, conjunt de funcions tal, que els valors en un punt el determinen, de manera que mitjançant un sistema de coordenades cada punt és definit per un conjunt de nombres, que són les coordenades del punt.
Segons els casos les funcions d’un sistema han de complir certes condicions Així, en el pla, un sistema de coordenades lineal consisteix en dues funcions lineals independents Els eixos del sistema són les rectes que corresponen al valor zero de cadascuna de les funcions La intersecció dels dos eixos és l' origen de coordenades Si els eixos són perpendiculars, el sistema és rectangular i les coordenades són rectangulars o cartesianes Si els eixos són oblics, les coordenades són obliqües o rectilínies obliqües En aquest cas, hom pot considerar les coordenades covariants o…
element de superfície
Element de superfície
© fototeca.cat
Matemàtiques
Cadascuna de les parts infinitesimals en què hom divideix una superfície a l’hora de calcular-ne l’àrea.
En coordenades cartesianes l’element de superfície dS val dS = dx dy , i en coordenades polars dS = ρ d ρ d θ L’àrea A d’una superfície regular z = f x,y que tingui com a projecció en el pla XOY un recinte S , és igual a la integral doble expressada per
bisector
Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
el·lipse
El·lipse de semieixos a i b; D és la directriu associada al focus F
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba tancada que resulta de la intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a cap generatriu ni a l’eix d’aquella; és doncs, una cònica
.
La seva equació en coordenades cartesianes referides als seus dos eixos perpendiculars de simetria és x 2 / a 2 + y 2 / b 2 =1, a essent el semieix major i b el semieix menor L’ellipse és el lloc geomètric dels punts P del pla tals que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos F i F ´, anomenats focus , és una quantitat constant, independent del punt P concret, igual al doble del semieix major, PF + PF ´=2 a és també el lloc geomètric dels punts P tals que el quocient de llurs distàncies a un punt fix, un dels focus, i a una recta fixa D , anomenada directriu , és una quantitat…
quàdrica
Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans polars dels punts de l’…
superfície
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai que poden ésser determinats per dos paràmetres.
La manera més simple de determinar una superfície és donar una o més equacions del tipus z = f x,y Elegit un punt x,y en el domini de definició de la funció f , aquesta funció o aquestes funcions donen els valors de z , que, juntament amb x,y , són les coordenades cartesianes dels punts de la superfície Les funcions que donen la superfície esfèrica són , on el signe + correspon a l’hemisferi superior, i el signe - a l’hemisferi inferior L’equació z = ax + by + c correspon al pla o superfície plana Sovint és difícil, o impossible, d’expressar una superfície per mitjà de les…