Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
condició de Neumann
Matemàtiques
En la determinació d’una funció u que satisfaci l’equació de Laplace .
definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet
mètode dels mínims quadrats
Representació de la recta y=mx + b obtinguda pel mètode dels mínims quadrats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un conjunt de n punts del pla (x1, y1), (x2, y2), ... (xn, yn), mètode que permet de trobar l’equació y = mx + b de la recta que compleix la condició d’ésser la que més s’apropa als punts donats.
Hom defineix matemàticament la dita condició exigint que la suma dels quadrats de les desviacions, ha d’ésser mínima, entenent per desviació en un punt x i , y i la diferència d i = y i - mx i + b Hom pot demostrar que aquella condició condueix a les dues equacions a partir de les quals hom pot calcular els coeficients m i b de la recta, la qual és anomenada també recta de regressió D’altra banda, el mètode dels mínims quadrats serveix també per a ajustar funcions més complexes que la d’una recta, tals com funcions polinòmiques, exponencials, etc, i és utilitzat…
teorema de Taylor
Matemàtiques
Teorema que dóna el desenvolupament en sèrie d’una funció f(x), fixat un punt a.
Si f x és una funció d’una variable real i derivable n vegades, la fórmula que expressa el teorema de Taylor és Els n +1 primers sumands d’aquesta expressió són coneguts com a polinomi de Taylor de grau n , per a f en el punt a , mentre que el terme R n+1 a x és anomenat resta Aquest terme compleix la següent condició d’aproximació És, per tant, un infinitèsim d’ordre superior a x-a n , i pot ésser expresat per qualsevol de les dues maneres següents per a algun t ∈ a,x , per a algun t ∈ a,x En el cas que f n⁺ 1 es pugui integrar en a,x , hom té l’expressió integral de…
funció de variació fitada
Matemàtiques
Funció f
:[ a,b
]⊂ℝ→ℝtal que existeix un nombre real M
>0 tal que per a tota subdivisió de l’interval de definició, a
=
x 0
<
x 1
<...<
x n
= b
, se satisfà que la suma
.
El menor nombre M que satisfà aquesta condició és anomenat variació total de f sobre a,b
punt fix
Matemàtiques
En una aplicació f, punt x que verifica la condició f(x) = x.
També és anomenat punt doble Per exemple, el centre de simetria és un punt doble en la simetria central Brouwer ha demostrat l’anomenat teorema del punt fix , segons el qual tota aplicació contínua en una esfera n -dimensional amb ng 2 té un punt fix El teorema té com a conseqüència que la major part de les deformacions físiques tinguin punts fixos
teorema de Menelau
teorema de Menelau
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB, respectivament, d’un triangle ABC, estan alineats si, i solament si, (BX⁄CX)·(CY⁄AY)·(AZ ⁄ BZ) = 1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui +1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = 1 Aquest teorema és dual del teorema de Ceva
teorema de Ceva
teorema de Ceva
Matemàtiques
Teorema segons el qual, prenent tres punts X, Y i Z sobre els costats (si cal, prolongats) BC, CA i AB d’un triangle de vèrtexs A, B i C, les rectes AX, BY i CZ són concurrents si, i solament si, (BX ⁄ CX) · (CY ⁄ AY) · (AZ ⁄ BZ) = –1.
Aquesta condició equival al fet que el producte de les tres raons simples valgui –1 X , A , B Y , B , C Z , C , A = –1 Aquest teorema és dual del teorema de Menelau
autovector
Matemàtiques
En un endomorfisme d’un espai vectorial, qualsevol dels vectors no nuls sobre els quals l’endomorfisme actua com a homotècia.
Són vectors v no nuls tals que per a l’endomorfisme f satisfan la condició f v = λ v per a un cert nombre λ, dit autovalor o valor propi associat a v
auxiliar
Matemàtiques
Dit de l’equació, condició, axioma, etc. que completa o amplia la situació inicial.
dependència lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial E sobre un cos C, relació entre un conjunt de vectors, v 1,..., v n, tals que existeixen nombres de C, a1,...,an, algun d’ells no nul, amb els quals se satisfà que a1 v 1+...+an v n=0
.
Els vectors v 1 ,, v n són aleshores linialment dependents A partir de l’anterior expressió hom pot expressar cada vector com a combinació lineal dels altres Si no existeix cap conjunt d’escalars a i que satisfacin l’anterior condició, hom diu que els vectors v i són linealment independents