Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
funció logarítmica complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ-{0}→ℂque resulta d’estendre a ℂla funció exponencial.
És definida per l’assignació z →ln z =ln| z |+ i arg z , on | z | és el mòdul de z i arg z el seu argument És la funció inversa de la funció exponencial complexa e l n z =ln e z = z
funció exponencial complexa
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂque resulat d’estendre a ℂla funció exponencial.
És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument
problema de Dirichlet
Matemàtiques
Problema consistent a determinar una funció u(x,y) que satisfaci l’equació de Laplace¬¬ dins una regió R del pla, de manera que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F i tal que damunt F sigui igual a una funcio f ja definida i contínua damunt la frontera.
Hom pot estendre aquest problema a tres dimensions i és de gran aplicació en electroestàtica L’existència d’una funció amb aquestes característiques fou demostrada el 1901 per Hilbert
godelització
Matemàtiques
Tècnica introduïda per Kurt Gödel l’any 1931 que consisteix a reduir a nombres naturals les paraules i frases d’un cert llenguatge.
Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres
funció sinus
Representació gràfica del sinus d’un angle (a dalt) i de la funció sinus (a baix)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció sin: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sin (x) on sin(x) és el sinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex
funció cosinus
Representació gràfica de la funció y=cos x
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cos: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →cos (x), on cos(x) és el cosinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1, 1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció sinus per la derivada dcos x/ dx = -sin x, dsin x/ dx = cos x És indefinidament derivable, i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió cos x=e i x + e - i x /2, relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció cosinus complex
funció trigonomètrica complexa
subtendir
Matemàtiques
Estendre’s una recta des d’un extrem a l’altre d’un arc, d’una figura angular, etc.
Émile Félix Édouard Borel
Matemàtiques
Política
Epistemologia
Matemàtic, epistemòleg i polític francès.
Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…
funció hiperbòlica complexa
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions que resulten d’estendre al cos ℂ les funcions hiperbòliques (sinus hiperbòlic, cosinus hiperbòlic, tangent hiperbòlica, i cotangent hiperbòlica).