Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
John William Strutt Rayleigh
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic anglès, tercer baró Rayleigh.
Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física
Erik Ivar Fredholm
Matemàtiques
Matemàtic suec.
Fou professor de física matemàtica a la Universitat d’Estocolm Féu nombroses investigacions sobre equacions funcionals i equacions integrals i mecànica i física matemàtica
Enrico Fermi
Enrico Fermi
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià i es doctorà a la Universitat de Pisa 1922, i fou professor de física teòrica a Florència 1924 i Roma 1927 El 1939 s’establí als EUA, i el 1945 es naturalitzà nord-americà Des del 1939 fou professor de física a la Columbia University, i collaborà en els primers assaigs i investigacions de la bomba nuclear projecte Manhattan Descobrí les reaccions en el nucli produïdes per neutrons amb moviment lent, i observà que aquests eren absorbits més fàcilment pel nucli atòmic que les partícules accelerades Creà el primer reactor nuclear, que permeté el treball controlat amb aquesta mena d’…
Marie-Alfred Cornu
Física
Matemàtiques
Físic francès.
Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s
Eugene Paul Wigner
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen
operador
Física
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts de funcions.
Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema quàntic, permet de calcular el valor que…
Johann Christian Doppler
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic austríac.
Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos
Georges Darmois
Matemàtiques
Matemàtic francès, germà d’Émile-Eugène Darmois.
Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les seves investigacions en els camps de la…
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…
moment
Matemàtiques
Valor determinat pel paràmetre en la representació paramètrica d’una corba.
Aquest paràmetre, en física és sempre el temps
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina