Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…
quaternió
Matemàtiques
Símbol del tipus a +bi + cj +dk, on a, b, c, d són nombres reals i i, j, k segueixen les regles formals algèbriques: i2 = j2 = k2 = -1, i · j =-j · i =k, j k = -k . j = i, k . i =-i · k = j
.
Els quaternions poden ésser operats algèbricament suma i producte, com els complexos, dels quals són una extensió El conjunt dels quaternions té estructura de cos no commutatiu Els quaternions foren introduïts i estudiats per WRHamilton
Robert Recorde
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Estudià a Oxford i Cambridge Fou autor de diversos llibres de text que foren usats a les escoles angleses durant més de cent anys Fou el primer a utilitzar el signe = Publicà també obres d’astronomia, com The Castle of Knowledge 1551
Gregorio Ricci-Curbastro
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Investigà la física matemàtica i el càlcul diferencial i desenvolupà la teoria dels tensors, basada en els treballs de Riemann, que després foren continuats pel seu deixeble TLevi-Civita La seva obra matemàtica fou de gran utilitat en el desenvolupament formal de la relativitat especial
diagrama de Venn

Representació de la intersecció dels conjunts A i B (a dalt) i de l’aplicació del conjunt M en el conjunt N (a baix) per mitjà de diagrames de Venn
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Diagrama emprat amb fins didàctics per a representar gràficament conjunts i estudiar les relacions i operacions entre conjunts.
Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres en ordre invers, és a…
William Feller
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen croata.
Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950
Adrien-Marie Legendre
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Introductor dels polinomis que porten el seu nom, és autor de treballs sobre les integrals ellíptiques Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes , en tres volums, 1825-32, que posteriorment foren perfeccionats per Abel i Jacobi Moltes de les seves investigacions, utilitzades en geodèsia, tingueren el caràcter pràctic que desitjaven els governants de la Primera República i de l’època napoleònica, els quals serví patriòticament
Marie-Joseph Kampé de Fériet
Matemàtiques
Matemàtica francesa.
Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York