Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reducció de fraccions a un comú denominador
Matemàtiques
Operació consistent a multiplicar el denominador i el numerador de cada fracció pel nombre (o per l’expressió, en el cas de fraccions polinòmiques) que calgui, a fi que totes les fraccions resultin amb el mateix denominador.
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir…
fracció
Matemàtiques
Expressió de la forma n/m, on n i m, anomenats, respectivament, numerador i denominador, són elements d’un domini d’integritat, amb la condició m ≠ 0.
Dues fraccions n/m i n'/m' són iguals si i només si nm' = n'm Hom defineix suma i producte de dues fraccions per les fórmules següents, respectivament n/m + n'/m' = nm' + n'm / mm' i n/m n'/m' = nn'/mm’
denominador
Matemàtiques
Nombre escrit sota la barra en una fracció, com, per exemple, 4 en 3/4, i que expressa el nombre de (parts alíquotes en les qual hom pot suposadament dividir la unitat.
Per tal de poder sumar o restar fraccions cal reduir-les a un mateix denominador, dit comú denominador
Srinivasa Rāmānujan

Srinivasa Rāmānujan
Matemàtiques
Matemàtic indi.
Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962
proporció
Matemàtiques
Igualtat de dues raons, fraccions o quocients.
En la proporció a / b = c/d , a i d són dits extrems i b i c , mitjans A partir de la proporció a / b = c/d hom pot derivar altres proporcions a+b / b = c+d / d addició, a + b / a - b = c + d / c-d si a ≠ b addició i subtracció, a/c = b/d alternació, b/a = d/c si a =0 inversió, i a-b / b = c-d / d subtracció
Simon Stevin
Matemàtiques
Matemàtic flamenc.
Es destacà pels seus estudis sobre les fraccions decimals, l’estàtica del triangle de forces, l’equilibri dels cossos en un pla inclinat, la trigonometria, etc, que exposà en nombrosos tractats que publicà Traduí Diofant, i es declarà partidari d’introduir el sistema decimal en els sistemes de pesos i mesures
John Wallis
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society
Aleksandr Jacovlevič Khinčin
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Estudià a la Universitat de Moscou 1911-16, d’on fou professor el 1927 Amb Kolmogorov és considerat com un dels fundadors de l’escola de Moscou, que ha fet aportacions cabdals en teoria de les probabilitats Estudià també amb NLuzin la teoria de funcions, les teories de les fraccions contínues, generalitzà la integral de Denjoy i establí la teoria general dels processos aleatoris estacionaris
criteri d’Eisenstein
Matemàtiques
Criteri d’irreductibilitat de polinomis.
Segons el qual, donat un anell principal A com és el cas de l’anell dels enters ℤ, un polinomi amb coeficients en A, g x = a n x n + a n - 1 x n - 1 + + a 0 , per al qual existeix un primer de A, p , tal que p divideix a 1 , a n - 1 , però no divideix a n , i p 2 no divideix a 0 , és un polinomi irreductible sobre el cos de les fraccions de A descomposició d'un polinomi