Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
representació gràfica
Matemàtiques
Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba, superfície, etc) en un espai donat.
Així, una representació esfèrica utilitza la superfície d’una esfera com a espai bàsic La representació gràfica d’una funció en el pla comporta l’estudi dels paràmetres característics de la funció donada derivades, asímptotes, discontinuïtats, punts de tall, etc
gràfic | gràfica
Matemàtiques
Subconjunt del producte cartesià A × B de dos subconjunts; es tracta doncs, d’una colla de parelles d’elements (a, b), on a ∈A i b ∈B.
En el cas que A i B siguin, respectivament, el domini de definició i la imatge d’una funció, el gràfic corresponent és anomenat també gràfica funcional o corba associada a la funció
funció cotangent
Representació gràfica de la funció cotangent
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cotg: ℝ-{kπ,k∈ℤ}→ℝ, definida per l’assignació x→1/tg, on tg és la funció tangent.
derivada d’una funció en un punt
Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…
funció cosinus
Representació gràfica de la funció y=cos x
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cos: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →cos (x), on cos(x) és el cosinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1, 1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció sinus per la derivada dcos x/ dx = -sin x, dsin x/ dx = cos x És indefinidament derivable, i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió cos x=e i x + e - i x /2, relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció cosinus complex
funció característica
Gràfica de la funció característica del subconjunt A del domini E del pla
Matemàtiques
Funció construïda a partir de la funció de distribució d’una variable aleatòria que, per derivació, permet calcular els seus moments n-èsims i l’estudi de les distribucions de probabilitat de variables aleatòries compostes.
funció sinus
Representació gràfica del sinus d’un angle (a dalt) i de la funció sinus (a baix)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció sin: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sin (x) on sin(x) és el sinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex
conjunt
Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la…