Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
axiomes independents
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes tals que cap d’ells no es pot deduir dels altres.
Per a demostrar aquesta independència es donen models que satisfan certs axiomes, però no els altres
khi quadrat
Matemàtiques
Variable aleatòria contínua que resulta de la suma dels quadrats d’un cert nombre de variables normals estandarditzades independents.
El nombre de variables normals estandarditzades independents constitueix els graus de llibertat de la khi quadrat
axiomàtica
Filosofia
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes no contradictoris i independents que es formulen per a poder desenvolupar una teoria d’una manera deductiva lògicament correcta.
La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…
teorema central del límit
Matemàtiques
Teorema segons el qual, per a una distribució de probabilitat arbitrària de mitjana μ i variància σ2, i essent x̄ la mitjana de n observacions independents d’aquesta distribució, la variable
té una distribució
.
Segons aquest teorema, per a n → ∞ la mitjana de n observacions independents segueix una llei normal de mitjana igual a la de la població i de variància igual a 1/ n de la d’aquesta A la pràctica, per a n ≥ 10 l’aproximació és ja suficient Aquest teorema, formulat per Lindeberg i Levi, és un dels més importants de la teoria de probabilitats De Moivre en feu la primera demostració el 1732 en el cas d’una distribució binomial, i posteriorment Ljapunov en demostrà la validesa molt general en cas de variables aleatòries Això explica per què a la pràctica hi ha moltes variables que…
símplex
Matemàtiques
Conjunt format per n + 1 punts p 0, p 1, ..., Pn linealment independents d’un espai euclidià de dimensió major que n i tots els punts de la forma x =λopo + λ 1p1 + ...
+ λ npn , on λ 0 + λ 1 + + λ n = 1 i 0 ≤λ i , per a cada i Els coeficients λ 0 , λ 1 , , λ n són anomenats coordenades baricèntriques del punt x , el qual pot ésser interpretat com el centre de masses de la distribució determinada en posar pesos λ 0 , λ 1 , , λ n en els punts p 0 , p 1 , , pi Aquest símplex és dit també n-símplex tancat , a fi de distingir-lo del n-símplex obert , en el qual totes les coordenades baricèntriques són estrictament positives Un símplex és degenerat si els punts determinants no són independents Els punts pi són dits vèrtexs i cada collecció de r +…
base d’un espai vectorial
Matemàtiques
Conjunt de vectors linealment independents que generen l’espai vectorial mitjançant combinacions lineals, és a dir, tals que qualsevol vector v de l’espai pot ésser expressat d’una manera unívoca com a combinació lineal dels vectors de la base:
Les coordenades a 1 ,, a n de v en la base e 1 ,, e n són úniques Tot espai vectorial té una base és una conseqüència de l’axioma de Zermelo Si l’espai E té una base formada per un nombre finit d’elements base finita l’espai és de dimensió finita aleshores totes les bases tenen el mateix nombre d’elements, nombre que s’anomena la dimensió de l’espai , dim E Un espai vectorial de dimensió finita té infinites bases Dues bases de E , B = e 1 ,, e n i B’ = e’ 1 ,, e’ n es relacionen mitjançant una matriu de canvi de base essent és a dir, les matrius A i B són inverses B = A -1 La matriu…
independència lineal
Matemàtiques
En un espai vectorial E sobre un cos C, relació entre un conjunt de vectors, v1, ..., vn, tals que qualsevol combinació lineal igualada a zero, a1v1+...+anvn =0, implica que tots els coeficients són nuls, ai =0, i=1,...,n.
Els vectors v 1 ,,v n són aleshores linealment independents Un conjunt de vectors linealment independents pot ésser ampliat per tal de formar una base d’un espai vectorial La propietat oposada a la independència lineal és la dependència lineal
independència estocàstica
Matemàtiques
Relació entre dos esdeveniments A i B d’un espai de probabilitat en la qual es compleix que la possibilitat que es donin A i B alhora és igual al producte de les probabilitats que es donin A i B independentment, és a dir, P(A ∩B) = P(A) · P(B)
.
Quan això es compleix, els esdeveniments A i B són anomenats independents
determinant de Gram
Matemàtiques
Determinant de la matriu de Gram de n vectors donats d’un espai vectorial dotat d’un producte escalar.
És no nul si, i solament si, els vectors són linealment independents
atenuació
Matemàtiques
Reducció d’un valor com a consequència d’un procés determinat.
En estadística és típica l’atenuació de la correlació entre dues variables a causa de la presència d’errors independents de mesurament almenys en una de les variables