Resultats de la cerca

Fou professor a Mòdena Estudià principalment les equacions algèbriques i demostrà la no-solució algèbrica de les equacions de cinquè grau o superiors Publicà Teoria Generale dell’equazione 1799, Memoria sul tifo contagioso i d’altres obres posteriors N'ha estat publicada també l’obra Opere matematiche 1915-54, en 3 volums

Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano

És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon

Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor

Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves geometries, per…

Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…

Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any tròpic, la qual…

És anomenat també mínim local , i en el cas particular que existeixen les derivades successives de f x es compleix que en el punt a la primera derivada f ' a és nulla i la segona, f ' a , normalment és positiva En el cas, però, que tant f ' a com f ' a siguin nulles, la condició que f x tingui un mínim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i positiva Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els mínims d’una funció

És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció

Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…