Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
rotació
rotació: 1, d'eixos; 2, al voltant d'un punt0; 3, al voltant d'un eix
Matemàtiques
Transformació geomètrica que constitueix un dels moviments rígids del pla o de l’espai i que conserva les distàncies (mides i forma) i l’orientació de les figures sobre les quals és aplicada.
En el pla hom considera la rotació al voltant d’un punt fix que correspon a moviments rígids circulars de centre al punt donat En l’espai hom considera la rotació al voltant d’una línia , en la qual qualsevol punt d’una figura es mou en sentit circular al voltant de la línia donada eix de rotació, en un pla perpendicular a aquesta i que passa pel punt donat Una rotació d’eixos correspon a una rotació que deixa fix l’origen de coordenades Aquestes rotacions permeten de passar d’un sistema de referència a un altre que pot ésser més adequat per a l’estudi d…
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r
generatriu
generatriius
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Punt, corba o superfície que, per mitjà d’un moviment subjecte a unes condicions determinades, genera una figura geomètrica.
Per exemple, un cilindre és generat per la rotació d’una recta la generatriu entorn d’un eix parallel a aquesta recta
paraboloide de revolució
Matemàtiques
Paraboloide que és generat per una paràbola que gira entorn del seu eix de simetria.
Si p és el paràmetre de la paràbola i l’eix de rotació és l’eix OZ, l’equació és x 2 /p + y 2 /p = 2 z
afinitat
afinitat Transformació afí d’un quadrat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
Enclou, entre d’altres transformacions, la traslació, la rotació i la simetria Les propietats geomètriques conservades per aquesta transformació són dites afins o lineals llur estudi constitueix la geometria afí
polhòdia
Física
Matemàtiques
Corba que descriu sobre l’el·lipsoide el punt de contacte d’un el·lipsoide d’inèrcia amb el pla en què aquest roda.
Geomètricament, és definida pels punts de l’ellipsoide en què el pla tangent equidista del centre de l’ellipsoide El pol terrestre descriu una polhòdia sobre la superfície del planeta, a causa del moviment de precessió de l’eix de rotació de la Terra al voltant de l’eix d’inèrcia
Louis Poinsot
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832
hiperboloide
hiperboloide 1, de dues fulles; 2, d'una fulla
Matemàtiques
Quàdrica que, respecte als seus tres eixos de simetria, té per equació (x2/a2) + (y2/b2) - (z2/c2) = ±1.
Entre les seves seccions planes, n'hi ha que són hipèrboles Quan el signe del segon membre és +, l’hiperboloide és anomenat d’una fulla o hiperbòlic quan és -, l’hiperboloide és anomenat de dues fulles o ellíptic Un hiperboloide és anomenat de revolució quan hom el pot considerar generat per la rotació d’una hipèrbola entorn d’un dels seus eixos de simetria
Ernest William Brown
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic anglès.
Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància