Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Willem Jacob Storm van’s Gravesande
Filosofia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i filòsof holandès.
Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande
evolvent
Les corbes C són les evovlents de S
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba S
, cadascuna de les corbes ortogonals a les tangents de S
.
Si C és una envolvent de S , S és l'evoluta C Donada la corba S , hom pot generar una evolvent tot fixant una tangent a S en un punt de tangència A , limitant-ne la seva longitud a i anant-la enrotllant a la corba, de manera que el punt extrem B determina una evolvent Les diferents longituds a determinen les diferents evolvents
evoluta
La corba S és l’evoluta de C
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, lloc geomètric dels centres de curvatura de C
.
És l'envolupant S de les normals a la corba C així, una normal en el punt P a C és tangent a l’evoluta i el punt de tangència M és el centre de curvatura de C en el punt P Si S és l’evoluta de C , C és una evolvent de S L’evoluta d’un cercle es redueix a un punt
perspectiva central
Ombra pròpia i ombra llançada projectades pel Sol (S) (projecció de la llum solar). LH essent la línia de l’horitzó i S’ el punt de fuga, quan és situat davant l’espectador (a), darrere l’espectador (b) i al costat de l’espectador (c)
© fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció
o pol
.
Variants d’aquest tipus de perspectiva són la perspectiva cònica i la projecció de la llum el centre d’aquesta projecció és el focus o punt lluminós, que pot ésser a una distància finita dels cossos que illumina, i en aquest cas els raigs són divergents llum artificial , o infinita, i aleshores els raigs són parallels llum solar Ombres pròpies i ombres llançades projectades pel focus F projecció de llum artificial, F’ essent els punts de fuga © fototecacat
flux d’un camp vectorial a través d’una superfície
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A i una superfície orientable S, integral de superfície de A sobre S
.
El flux elemental de A a través d’un element de superfície dS és el producte escalar d ϕ= A d S , on d S és el vector normal a dS i de mòdul dS El flux total de A a través de la superfície S és, doncs, Φ=∫∫ s A d S Si S és una superfície tancada que determina un volum V , la fórmula de Gauss o d’Ostrogadskij afirma que Φ = ∫∫ s A d S = ∫∫∫∂ x A x + ∂ y A y + ∂ z A z dV , on A x , A y i A z són les components del camp A
graf
(1) Graf orientat: el camí ( a 1, a 2, a 4, a 5) és un circuit , els arcs a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2. i a 6 és un camí de v 1 a v 3. (2) graf no orientat: la cadena ( a 1, a 4, a 5) és un cicle , les arestes a 2 i a 3 són bucles o rulls en el vèrtex v 2, i a 6 és una aresta de v 1 a v 3.
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S…
teorema de Gauss
Física
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A, per a tota regió de l’espai de volum V limitada per una superfície S, es compleix que: ∫∫sA·dS = ∫∫∫vdivA dV.
El primer terme de l’equació és el flux de A a través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics
matroide
Matemàtiques
Estructura algèbrica consistent en un conjunt E i un conjunt S de parts no buides de E que satisfan: tot singletó de E pertany a S
.
Si X ∈S , aleshores tota part Y no buida de E inclosa en X pertany també a S i, per a tota part A de E , si X i Y són dos elements de S continguts en A i maximals, aleshores card X = card Y La teoria de matroides fou introduïda per Withney el 1935 i ha experimentat un desenvolupament ràpid en ésser aplicada als espais vectorials i a la teoria de grafs
arrel
Matemàtiques
En un arbre, vèrtex caracteritzat pel fet de no haver-hi cap fletxa que s’adreci.
Tot arbre en té una de sola, que s’acostuma a dibuixar al capdamunt del graf