Resultats de la cerca

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…

Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer el diagrama de papallona Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud El diagrama permet de veure…

Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…

El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…

Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…

L’arqueoastronomia pot fer referència a la prehistòria, però també a èpoques més recents, com les cultures americanes precolombines Estudia monuments megalítics, com el de Stonehenge Anglaterra, el qual suposadament servia d’observació del firmament en diverses èpoques de l’any També intenta esbrinar possibles significats astronòmics d’altres monuments, com les piràmides egípcies, i avaluar els coneixements astronòmics i els mètodes que feien servir civilitzacions com la maia o l’asteca Es preocupa de desmentir interpretacions sensacionalistes i pseudocientífiques sobre alguns monuments o…

Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l' azimut angle en Z, l' angle al pol angle en P i l' angle parallàctic angle en A, i els costats són la colaitud PZ, la codeclinació PA i la distància zenital ZA Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol elevat, és l’únic…

Un planetari és constituït per una cúpula, sobre la qual un conjunt de projectors òptics projecta una collecció de punts lluminosos que representen els distints estels i planetes del firmament Cada projector va unit a un mecanisme de rellotgeria que li proporciona el moviment adient per tal que les posicions i els moviments dels punts lluminosos reprodueixin l’aspecte del firmament en un moment donat i els seus canvis subsegüents D’aquesta manera hom reprodueix el camí que fan els planetes entre els estels, o els canvis de l’aspecte del cel durant l’any, o també les variacions de l’aspecte…

Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és d’una trentena cada any…