Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Kepler-452b
Representació artística del Kepler-452b
© NASA/Ames/JPL-Caltech
Astronomia
Exoplaneta descobert al juliol del 2015 per la sonda Kepler.
Situat a uns 1400 anys llum de la Terra, orbita una estrella del mateix tipus que el Sol, la massa i la lluminositat de la qual són força similars, bé que és 1,5 mil milions d’anys més antiga L’òrbita completa del Kepler-452b al voltant de la seva estrella és de 385 dies Per la zona d’habitabilitat que ocupa, la geologia —que amb molta probabilitat és rocosa — i les característiques de l’estrella que orbita, és considerat el planeta més similar a la Terra dels que hom ha descobert
GALEX
Imatge artística del telescopi GALEX
© NASA
Astronomia
Telescopi espacial de la NASA destinat a l’observació de galàxies amb llum ultraviolada.
Fou llançat a l’espai en un coet Pegasus el 28 d’abril de 2003 i situat en una òrbita gairebé circular a 697 km sobre la superfície de la Terra El maig del 2012, les operacions del telescopi GALEX foren transferides a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech, i el 28 de juny de 2013, la NASA anuncià la finalització de la missió GALEX Durant aquests10 anys de funcionament, el telescopi, entre altres observacions, descobrí una gegantina cua darrere l’estel anomenat Mira, captà un forat negre absorbint un estel, trobà anells gegants de nous estels al voltant de velles galàxies…
Eris
Representació artística del planeta nan Eris i la seva única lluna coneguda, Disnòmia
NASA/JPL-Caltech
Astronomia
Planeta nan de 2.400 km de diàmetre, situat més enllà de l’òrbita de Neptú, originalment anomenat 2003 UB313.
Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia, filla d’Eris a la mitologia grega
Pan
Imatge del satèl·lit Pan feta per la sonda Cassini-Huygens
© NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, el més intern dels coneguts.
Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan
Vesta
Vesta (imatge del 2012 obtinguda per la nau Dawn)
© NASA / JPL-Caltech / UCLA / MPS / DLR / IDA
Astronomia
Asteroide número 4 del catàleg general.
Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807
Helena
Fotografia d’Helena presa des de l’aeronau Cassini el 31 de gener de 2011
NASA/JPL-Caltech/Space Science Institute
Astronomia
Petit satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Laques i Lecacheux el 1980 Té un diàmetre de 33 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 377400 km
cúmul de galàxies
Vista del cúmul de galàxies Abell 2256, captada pel radiotelescopi LOFAR.
© NASA / CXC / Caltech / A. Newman et al. / Tel Aviv / A. Morandi & M. Limonsin / STSsI, ESD / VLT, SDSS
Astronomia
Conjunt de galàxies que presenten unitat d’origen i de moviment.
L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers poden contenir galàxies de tots els tipus ellíptiques, espirals, irregulars, etc i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única característica…
Astronomia 2012
Astronomia
Trànsit de Venus Imatge del trànsit de Venus presa pel satèllit Hinode © JAXA / NASA El pas de Venus per davant del Sol és un dels fenòmens astronòmics més inusuals Per les característiques de les òrbites de Venus i la Terra, els trànsits de Venus es produeixen de dos en dos cada vuit anys, i el següent, al cap de més d'un segle Així, el 2004 es va produir un d'aquest trànsits i el 2012 el següent, però ara ja no se n'observaran de nou fins el 2117, i posteriorment el 2125 Per aquest motiu, el 5 de juny milers d'astrònoms afeccionats i professionals van estar pendents d'aquest fenomen Des de…
Astronomia 2015
Astronomia
El sistema solar va centrar una gran part de les notícies astronòmiques de l'any L'arribada a Plutó de la sonda New Horizons , l'anunci de la presència d'aigua líquida a Mart, el descobriment d'un oceà líquid sota la superfície del satèllit Encelade, l'exploració de la sonda Dawn del planeta Ceres i l'estudi del cometa Churyumov-Gerasimenko que va dur a terme la sonda Rosetta en són una mostra La New Horizons arriba a Plutó Detall de la superfície de Plutó, imatge presa des de la sonda New Horizons © NASA / John Hopkins University / Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute La…
Astronomia 2017
Astronomia
El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km…