Resultats de la cerca

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5

Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…

Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves obres…

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…

Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley 

L’excentricitat de l’òrbita és de 0,749, i és la més gran d’entre totes les dels satèllits coneguts En conseqüència, la distància entre el satèllit i el planeta oscilla entre un màxim de 9 500 000 km i un mínim d’1 300 000 km La inclinació de l’òrbita respecte al pla equatorial de Neptú és de 27,7°, i el període de revolució sideral, de 360,2 dies El diàmetre és d’uns 300 km És un astre de magnitud 19

Fou descrit per primera vegada per l’astrònom Francis Baily a l’eclipsi anular de Sol del 15 de maig de 1836

Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria

Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star  1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta lluminositat