Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Tetis

Tetis fotografiat per l’astronau Cassini (maig del 2012)
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
Alexis Claude Clairaut
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom francès.
Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves…
Raymond Arthur Lyttleton
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…
Johannes Werner
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany, conegut també amb la forma llatinitzada de Vernerus.
Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
Nereida
Astronomia
Segon satèl·lit de Neptú, descobert per G.P.Kuiper el dia 1 de maig de l’any 1949.
L’excentricitat de l’òrbita és de 0,749, i és la més gran d’entre totes les dels satèllits coneguts En conseqüència, la distància entre el satèllit i el planeta oscilla entre un màxim de 9 500 000 km i un mínim d’1 300 000 km La inclinació de l’òrbita respecte al pla equatorial de Neptú és de 27,7°, i el període de revolució sideral, de 360,2 dies El diàmetre és d’uns 300 km És un astre de magnitud 19
perles de Baily
Astronomia
Fenomen òptic que es produeix prop de la fase de totalitat d’un eclipsi de Sol i pel qual la fotosfera solar, en ésser observada a través de les muntanyes i les valls de la Lluna, forma una cadena de punts lluminosos similars a un collar de perles.
Fou descrit per primera vegada per l’astrònom Francis Baily a l’eclipsi anular de Sol del 15 de maig de 1836
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
John Frederick William Herschel
Astronomia
Astrònom britànic, fill de Friedrich Wilhelm Herschel.
Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849