Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Rosetta
La sonda Rosetta
NASA
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’estudi dels cometes i la seva relació amb l’origen del sistema solar.
La sonda Rosetta fou llançada a l’espai el 2 de març de 2004 amb destinació al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko En el seu viatge sobrevolà dos asteroides 2867 Steins al setembre del 2008 i 21 Lutetia al juliol del 2010 El viatge d’aproximació de la sonda durà uns deu anys, durant els quals completà tres cops l’òrbita de la Terra i posteriorment se situà en l’òrbita de Mart per tal de coincidir amb la trajectòria del cometa Des del juny del 2011 Rosetta es mantingué en un estat de latència fins el 20 de gener de 2014, en què els mecanismes s’activaren automàticament…
New Horizons
La sonda New Horizons
© NASA
Astronomia
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinada a l’exploració de Plutó i els seus satèl·lits.
La missió New Horizons fou engegada per la NASA després de la cancellació de la Pluto Express , projecte que també tenia per objectiu el planeta nan La New Horizons fou llançada des de Cap Canaveral Florida, EUA el 19 de gener de 2006 a bord d’un coet Atlas V i arribà a Plutó el juliol del 2015, aproximant-se a tan sols 12500 km Es tracta de la primera sonda espacial en visitar aquest planeta nan, del qual recopilà imatges, com també dels seus satèllits Caront, Styx, Cèrber, Nix, i Hidra, i efectuà estudis de la seva morfologia i geologia…
Pan
Imatge del satèl·lit Pan feta per la sonda Cassini-Huygens
© NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, el més intern dels coneguts.
Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan
Tità
Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Ofèlia
Els satèl·lits Ofèlia (1986U8) i Cordelia (1986U7) descoberts per la sonda Voyager (21 de gener de 1986)
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit d’Urà.
Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 Orbita a 53764 km del centre del planeta i té un diàmetre de 32 km
Cordelia
Els satèl·lits Ofèlia (1986U8) i Cordelia (1986U7) descoberts per la sonda Voyager (21 de gener de 1986)
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit d’Urà.
Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 La seva distància mitjana al centre del planeta és de 50000 km i el seu diàmetre, de 26 km
Mercuri
Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Dione
Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i…
anell
Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
Epimeteu
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, descobert per la sonda Voyager-1 el 1980.
Hom ha considerat que la sonda només confirmà una observació imprecisa realitzada el 1966 de la Terra estant, que ha estat motiu de controvèrsia per tal com fou impossible de determinar l’òrbita de l’objecte pretesament descobert Té una forma irregular, de dent, i unes dimensions de 70×60×50 km radis El semieix major de l’òrbita és de 151 400 km i té un període sideral de 0,694 dies Juntament amb Janus , amb el qual comparteix l’òrbita, és situat a l’anell F de Saturn