Resultats de la cerca

Romànica, d’una nau coberta amb volta de canó i tres absis semicirculars en forma de creu El 1980 hi foren descobertes unes pintures del s XVIII, que potser en cobreixen de romàniques A més, a l’absis aparegueren unes altres pintures, possiblement del romànic tardà

Llicenciat a Barcelona el 1925, treballà al servei de dermatologia de l’Hospital Clínic, a la càtedra del doctor Jaume Peyrí Entre el 1930 i el 1931 amplià els estudis a París, amb Raymond Sabouraud, i a Zurich, amb Bruno Bloch Fou cap de servei de dermatologia de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet i de l’Hospital Sant Pere Claver Doctor per la Universitat Autònoma, hagué de repetir la tesi a Madrid, el 1941 Fou professor adjunt de dermatologia a la Universitat de Barcelona 1941-51 President de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i vicepresident de la Federació…

La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de…

A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de…

Per la missió curativa li pertoca de tractar els pacients, bé en atenció ambulatòria, bé en internament, i ha de dur a terme i orientar llur rehabilitació física, mental i social Per la missió preventiva li correspon de descobrir la malaltia en fase presimptomàtica, diagnosticar i valorar les anomalies de la salut pública d’una zona determinada i donar als habitants normes per a prevenir malalties i incapacitats i ensenyar-los a aplicar-les Així, doncs, l’ acció medicosocial de l’hospital ha d’incidir sobre l’individu, la família i la societat, ha d’orientar l’educació sanitària del poble i…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…

La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…